HomeGroupsTalkZeitgeist
This site uses cookies to deliver our services, improve performance, for analytics, and (if not signed in) for advertising. By using LibraryThing you acknowledge that you have read and understand our Terms of Service and Privacy Policy. Your use of the site and services is subject to these policies and terms.
Hide this

Results from Google Books

Click on a thumbnail to go to Google Books.

Novísimo diccionario de la lengua…
Loading...

Novísimo diccionario de la lengua castellana con la correspondencia…

by Pere Labèrnia

MembersReviewsPopularityAverage ratingConversations
213,617,197NoneNone
Member:puigmalet
Title:Novísimo diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana
Authors:Pere Labèrnia
Info:Barcelona: Espasa Hermanos editores, 1866-1867
Collections:Your library
Rating:
Tags:lexicografia, diccionari català, diccionari, dictionary, llengua catalana, catalan language, lexicography, catalonia, catalunya, català, segle XIX, 19th century

Work details

Novísimo diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana by Pedro Labernia

Recently added byxrm-rvo, puigmalet

None.

None
Loading...

Sign up for LibraryThing to find out whether you'll like this book.

No current Talk conversations about this book.

Pere Labèrnia i Esteller va néixer a Traiguera (Baix Maestrat, Castelló) l'any 1802. Va ser fill de Manuel Labèrnia i Madalena Esteller. Estudià al Seminari de Tortosa i al Col·legi Tridentí de Barcelona, on acabà de cursar teologia escolàstica. L'any 1828 aconseguia el títol de doctor en lletres. Especialista en llatí i humanitats, en va ser professor al Col·legi Sant Pere de Barcelona. D'aquest col·legi, agregat a la Universitat de Barcelona, va ser-ne director. L'any 1836 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

S'explica que només amb vint anys (i algun autor diu que amb dinou) ja va tenir la idea de fer un diccionari de català i llatí, empresa que l'hauria de portar a la fama del món lexicogràfic català. El sallentí Fèlix Torres i Amat, bisbe d'Astorga, sabent les intencions de Labèrnia, deixà escrit el següent a la p. 343 de les Memorias para ayudar a formar un Diccionario crítico de los Escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña:

"Sería de desear que cuanto antes saliese a luz una obra como esta, puesto que en ella, según nos acaban de informar, se esmera Labernia en inquirir el sentido genuino y fijar la exactitud de las voces catalanas, recurriendo, a falta de datos positivos, a la lengua latina, su verdadera madre, sin descuidar las voces bárbaras y anticuadas ni la diversidad de muchos términos territoriales para la expresión de una misma idea. La enriquece, además, con un número considerable de frases, refranes y modismos particulares y corrientes, acomodándoles sus respectivas correspondencias en castellano."

Al pròleg del seu diccionari escriu Labèrnia:

"Confesso ingenuament, y tinch pler en confessar, que la idea de una empresa tan difícil com arriscada debia detenirme en la carrera de mos desigs y esforsos pera conclòurerla. Però constituhit per ma professió en la oportunitat continua de aumentar mas observacions y acumular materials casi insensiblement, no poguí resistir al impuls que me animaba desde mos primers anys a assatjar esta empressa colossal ab totas mas forsas, qualsevol que fos son èxit y resultats. Assò es lo que oferesch al públich com lo fruyt de una ocupació, sinó única, al menos predominant en tota ma carrera literaria."

Labèrnia examinà autors i documents clàssics catalans, revisà els diccionaris de Lacavalleria, Pou, Torra, Nebrija, Esteve, Roca, les frases de Font, els proverbis de Sala i el conegut (però encara inèdit) diccionari del pare franciscà Albert Vidal, es deixà aconsellar pels científics de l'època... Tot això durant divuit anys.

Finalment, davant de notari, el 18 de juliol de 1839, Labèrnia formà societat amb el soci capitalista Francesc Martras, per tal de contractar els serveis de l'impressor barceloní Josep Maria Bocabella (impremta dels hereus de la Vídua Pla). Aquest mateix any 1839 donà a l'estampa el Diccionari de la llengua Catalana ab la correspondencia castellana i llatina, dedicat a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Creiem (segons sembla dir Manuel Llanas a L'edició a Catalunya: el segle XIX) que la primera edició d'aquesta obra es va fer per entregues, costant cada una 3 rals de velló als subscriptors del diari El Guardia Nacional i 5 als no subscriptors. Dels volums complets se n'estamparen dos mil exemplars i el seu èxit va ser immediat. El segon volum va aparèixer l'any següent, el 1840. Hi ha una segona edició de 1864-65, una tercera de 1888-92 (la dels iconòfors d'Apel·les Mestres) i edicions enciclopèdiques posteriors, on ja no apareix la seva autoria individual, editades per Salvat. Cal indicar que la segona edició del Labèrnia es completà amb el Diccionari suplement de tots los diccionaris publicats fins ara de la lléngua catalana (Germans Espasa, Barcelona, 1868).

Quan Labernia acabà la publicació del Diccionari, es dedicà a la segona part del seu projecte, el Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y llatina (1844-48 i 1866-67, la segona edició). Poc temps després publicà el tractat Ortografía de la lengua castellana (1849 la segona edició; de la primera desconeixem la data), el Diccionario manual de la lengua Castellana con la correspondencia latina (1850) i el Diccionario manual de la lengua Latina con la correspondencia castellana (1853). També és autor d'una Gramàtica latina (1852) i una Retòrica en vers que deixà sense acabar. Aquest important lexicògraf català moria a Barcelona el vespre del seu sant, el 28 de juny de 1860.

Colon-Soberanas (1986) l'anomenen "El lèxic de la Renaixença i pràcticament l'únic que a Catalunya gaudí de prestigi i autoritat des que aparegué fins a la publicació del normatiu de Pompeu Fabra". I diuen Rico i Solà (1995) que l'obra lexicogràfica de Labèrnia és la més important del segle XIX i la més sòlida fins a Fabra.

Font principal d'aquesta ressenya: Estudi Bio-bibliogràfic sobre l'il·lustre fill de la província de Castelló en Pere Labernia i Esteller, de Josep Ribelles Comin, Biblioteca Valenciana Popular, Quadern IV, Barcelona, 1914 (tercera edició). Aquest estudi biogràfic guanyà un premi en els Jocs Florals celebrats pel Rat-penat de València la nit del 29 de juliol de 1904. La primera edició és de 1905 per la Tipografia l'Avenç de Barcelona.
1 vote puigmalet | Sep 28, 2009 |
no reviews | add a review
You must log in to edit Common Knowledge data.
For more help see the Common Knowledge help page.
Series (with order)
Canonical title
Original title
Alternative titles
Original publication date
People/Characters
Important places
Important events
Related movies
Awards and honors
Epigraph
Dedication
First words
Quotations
Last words
Disambiguation notice
Publisher's editors
Blurbers
Publisher series
Original language
Canonical DDC/MDS

References to this work on external resources.

Wikipedia in English

None

Book description
Haiku summary

No descriptions found.

No library descriptions found.

Quick Links

Popular covers

Rating

Average: No ratings.

Is this you?

Become a LibraryThing Author.

 

About | Contact | Privacy/Terms | Help/FAQs | Blog | Store | APIs | TinyCat | Legacy Libraries | Early Reviewers | Common Knowledge | 129,020,725 books! | Top bar: Always visible