Nachmanides (1194–1270)

EL LLIBRE DE LA REDEMPCIÓ I ALTRES ESCRITS

INTRODUCCIÓ

Poques vegades, per no dir cap, trobem en la literatura medieval
produïda a Catalunya en llatí o en català al-lusions a les obres escrites per
autors jueus catalans en l'antiga i gloriosa llengua hebrea, que havia estat
restaurada, com a vehicle de cultura, en terres d'al-Andalus, és a dir,a
Sefarad, el segle X, després d'uns segles d'abandó. Bé que en els temps
medievals hi hagué traduccions llatines d'algunes de les obres més
assenyalades de la literatura hebrea (per exemple, La Guia de Perplexos de
Maimònides), els jueus catalans no gaudiren d'aquest avantatge i, per tant,
només pogueren ser llegits pels quatre cristians excèntrics que, duts per
diverses dèries religioses, havien après l'hebreu. Més alguns conversos, és
clar. El transvasament d'idees i la influència mútua degué tenir lloc sobretot
oralment. Un d'aquests casos excepcionals és el del dominic Ramon Martí,
que en el seu imposant Pugio fidei adversus mauros et judaeos, escrit l'any
1278, esmenta "quod dicit R. Mosch filius Nachman Gerundensis super
Danielem: Sanctuarium (.,) sanctuariorum, vel Sanctus sanctorum, est
Messias sanctificatus de filiis David", frase que és treta, si no m'erro, del
Llibre de la Redempció, com faré avinent en una de les notes de la present
traducció. És una prova de l'autenticitat d'aquest llibret del rabí de Girona
Aquesta obra de Mestre Mossé ben Nahman (conegut en la literatura
jueva per l'acròstic RAMBAN o, en temps moderns, sota el nom de
Nahmanides) fou escrita, tot fa creure, quan devia ranejar a la vellesa, ja que
els temes que hi tracta i el to reivindicatiu que utilitza escauen força bé als
temps aquells en què Pau Cristià i d'altres predicadors i menorets intentaren
destrènyer el famós rabí cum multis aliis ludeis, qui videbantur et credebantur
inter alios Iudeos periciores, davant el bon rei Jaume i les autoritats civils i
religioses del moment, a Barcelona, l'any 1263, amb el propòsit declarat de...… (more)

MOSSÉ BEN NAHMAN I EL SEU TEMPS
MOSSÉ BEN NAHMAN Y SU TIEMPO
THE LIFE AND TIMES OF MOSSÉ DEN NAHMAN

INTRODUCCIÓ

Preliminars
Som aquí per a una celebració centenària de Ramban, feta ara perquè
l'única data que tenim és l'any jueu 4954 (o sigui, 1193-1194)2, que
seria el de la seva naixença. Ara bé, cal recordar que aquesta data no és
pas indubtablement segura. Semblantment, tampoc és plenament certa
la data de mort, que sol fixar-se en 1269,

En aquesta ponència intento seguir un guió de caràcter general3 iel
model que vaig establir en parlar de l'aljama de jueus de Lleidat, tot i
adaptar-lo al cas de Girona. L'adaptació es fa bàsicament per tres raons:
1. la primera, i principal, és deguda a la reducció del marc cronològic: ara
són només dos segles (a Lleida era l'edat mitjana sencera); 2. la segona
és l'escassesa de documents; i 3. la tercera és perquè hom no ha d'oblidar
que Girona és a Catalunya, mentre que en aquell temps Lleida
administrativament de vegades pertanyia a Catalunya i de vegades
pertanyia a Aragó5. He de dir que el fet de seguir el guió-model de Lleida
em permet estalviar referències (que hom podrà trobar en aquella
ponència), excepte en els casos concrets en què em sembla necessari de
fer-les.

A més, he d'explicar que la part, diguem-ne, temàtica es refereix
gairebé sempre -sempre que no es digui altra cosa- als jueus del segle
XIII. Per bé que és cert que aquí hom trobarà indicacions sobre situacions
de caracter general, aquestes són fetes només quan són presents
en documentació dels arxius gironins (segons explico al principi del §
3.2)

Una observació important: la recerca documental per conèixer la
biografia de personatges culturalment destacats -i això és vàlid només
per als jueus?- sempre és difíciló; ho és una mica menys difícil quan
aquests personatges intervingueren en qüestions de caire no tan sols...… (more)

DISPUTA DE BARCELONA 1263
ENTRE MOSSÉ DE GIRONA I FRA PAU CRISTIÀ

Tothom està d'acord que la disputa que el
rei Jaume I convocà i presidí a Barcelona l'any
1263, entre fra Pau Cristià i mestre Mossé
de Girona (és a dir, Moisès ben Nahman,
una de les personalitats més eminents del
judaisme medieval català), fou un debat de les
dues religions de gran envergadura, el ressò
del qual s'estengué ràpidament arreu
d'Europa. Bé que va tenir conseqüències
negatives immediates per als jueus de les terres
catalanes (censura i crema de llibres hebreus,
obligació d'escoltar les prèdiques dels
dominics i, al capdavall, exili de Moisès
ben Nahman, que morí en terra d'Israel
l'any 1270), els erudits que s'han ocupat del
tema coincideixen a ressaltar sempre la llibertat
d'expressió de què gaudí la part jueva i el
tracte amable que rebé del rei.

Enllà de les discòrdies dels qui en els nostres
temps han volgut, amb sàvies picabaralles
continuar la disputa arrengats a una o altra
banda, és bo que el lector català tingui a l'abast
els textos que amb un nivell de veracitat
històrica difícil d'escatir ens han transmès la
notícia d'aquell cèlebre esdeveniment.… (more)