Emili Samper Prunera

Cels Gomis és un bon exemple dels personatges històrics catalans que van desenvolupar la compatibilitat entre l'anarquisme i el catalanisme. Sentint-se membres d'un poble el català, conscient de la seva cultura, veient clara la hostilitat i desconeixença de l'Estat que el governa [pg. 43] i apostant per revolucions polítiques que permetessin l'encaix i el reconeixement tant polític com cultural mutus [pg. 10]. Així doncs Cels Gomis fou republicà, catalanista, anarquista i federalista, i òbviament internacionalista.
L'obra d'Emili Samper ens apropa a la figura d’aquest Cels Gomis des de la visió dels seus escrits i documentació. Mostrant-nos com concebia la història més social i popular [pg. 62] que pretenia aquest enginyer de camins [pg. 13]. Un home conscient de reivindicar la llengua pròpia [pg. 44] alhora que reconèixer la valia i riquesa de les demés llengües del món. Ferm en la reivindicació del federalisme més desenvolupat [pg. 54], demostrant a més un positivisme [pg. 42] i idealisme sorprenents [pg. 65], mesclats amb una voluntat de renovació profunda [pg. 58] i la proclama d'un progrés lluminós [pg. 77].
Una voluntat d'explicar-se per tal d'afavorir l'agermanament i solidaritat amb la resta de pobles del món [pg. 70]. Solidaritat també obrera que reforçà al llarg dels seus viatges per la seva feina d'enginyer del ferrocarril arreu de la Península Ibèrica [pgs. 74-75]. I com l'obligació laboral va fer que fos encara més exhaustiu en la feina de folklorista a més [pg . 89], en aquests indrets on li tocava traslladar-se.
El treball d'Emili Samper va més enllà de l'enumeració i descripció i fa fins i tot anàlisi del contingut dels textos de Gomis [pg. 99] i de les crítiques de l'època [pg. 100]. Mostrant-nos-en el sentit romàntic [pg. 124] i de recerca antropològica de la llengua catalana. Amb un interès per «recollir totes les preocupacions populars, no per perpetuar-les, [...] sinó per destruir-les» [pg. 160].
Potser s’hi troben a faltar més indicacions històriques per tal d’entendre millor el context i les relacions personals en que es desenvolupa Cels Gomis. Sense aquestes es perd l'explicació més àmplia de com evoluciona el seu pensament polític, de com sent anarquista manté una relació molt pròxima i estable amb Valentí Almirall per exemple, o la bona relació amb Milà i Fontanals. O de com assoleix un grau prou considerable de reconeixement en el món anarquista internacional podent-se aproximar i treballar amb Bakunin.
Curiós és que en el llibre no hi surtin grans relacions amb Ferrer i Guàrdia o Lucien Febvre, per posar alguns exemples. Potser és que la meva visió com a estudiant d’història em fa ser massa meticulosament sever amb el context històric, i m’oblido que el llibre està centrat en la vesant més literària de Cels Gomis.… (more)

He llegit amb gran plaer aquest estudi sobre Cels Gomis i Mestre, enginyer de professió, anarquista d'ideologia, folklorista i divulgador cultural per vocació, que va viure entre 1841-1915. Ha estat una descoberta estimulant gràcies al treball detallista i amè de l'autor, Emili Samper, que ens presenta l'home en les seves diverses facetes i en el context de l'època.

Cels Gomis és un exemple de persona compromesa, treballadora, activa, i crítica amb la realitat que l'envolta. Em sembla mentida que fins ara no n'hagués sentit a parlar.

El llibre està estructurat en quatre apartats que cobreixen 1. el perfil biogràfic, 2. ideologia i política, 3. excursionisme i folklore i 4. pedagogia i literatura.… (more)