"La papallona" de Narcís Oller és una novel·la que adquireix el seu valor en relació al seu context. La novel·la va se escrita en el moment en què Oller adquireix els nous paràmetres realistes, és per això que no supera l’estadi d’obra de transició entre una voluntat realista i el model de novel·la tradicional (historicisme romàntic, narrativa de costums).
L’obra intenta superar els esquemes romàntics fulletonescos i costumistes però no ho aconsegueix, predomina una visió romàntica i costumista per sobre del realisme i s’acaben imposant els prejudicis morals d’Oller en el desenvolupament de l’argument.
La crítica de l’època la va considerar representativa de la novel·la naturalista però el mateix Zola al pròleg de la traducció francesa fa notar les diferències amb el moviment original.
La temàtica de la novel·la no és altra cosa que el clixé fulletonesc de la seducció: una òrfena innocent seduïda per un estudiant però esdevé l’estudi d’un fet social seguint el naturalisme d’Emile Zola. Clarín, coetani d’Oller, destaca com a escenes naturalistes les del bateig del nen i l’alletament impossible.
Els personatges principals són Toneta i Lluís. En el cas d’ella com tantes heroïnes de fulletó, el sentiment d’orfanesa és la clau de la seva personalitat, és una ànima càndida. Toneta s’emmiralla amb el matrimoni dels Castellfort perquè és una relació entre persones de diferents classes socials i pensa que en el seu cas també és possible. Els aspectes naturalistes del personatges s’observen en l’explicació psicològica i fisiològica de la seva hipersensibilitat que accentuada per la seducció i el part es convertirà en un desequilibri nerviós que l’acabarà portant a la mort. En el cas de Lluís s’observa una voluntat per part de l’autor de superar el clixé fulletonesc del seductor però per tal de poder-lo salvar moralment dibuixa un personatge excessivament inconscient i esclau del seu caràcter, el domina la naturalesa.
Una inspiració netament realista s’evidencia en la voluntat de documentar un món real concret, una localització temporal precisa, una fixació social dels personatges – la majoria pertanyents a l’estrat social menestral, amb el contrapunt dels Castellfort, membres de la burgesia industrial i, sobretot, un meticulós retrat del marc urbà de Barcelona.
El desenllaç moralitzant de la novel·la suposa una claudicació que traeix contradiccions tant ideològiques com estètiques. Oller es decanta pel melodrama i el sentimentalisme i atempta de manera flagrant contra la versemblança i la coherència interna del relat, força un casament “in articulo mortis” entre la Toneta i un Lluís redimit mogut per un afany moralitzador que el mateix Oller va justificar com una concessió als lectors. ( )

JB-1