Des de ben petits ens queda clar que a la vida, el més important és el fons. La forma, simple exercici que pot estalviar temps i explicacions, mai serà tan important com el fons, l'essència, el sentit del que som i ens envolta.
Al meu entendre la literatura, la bona literatura, la que consegueix reflexar el món, ho fa com un mirall, i així capgira la llei convertint la forma en la prioritat i deixant el fons a banda, mig amagat, com simple llum.
I és que el que espera la bona literatura és que siguem nosaltres qui posem aquest fons. Un fons compartit i canviant segons l'humor, segons el dia. L'escriptor deixa els mobles posats i espera que nosaltres omplim la sala amb converses i mirades, amb llum i alguna ombra. ( )