Aquesta és una novel·la rara. Per la qüestió que tracta (un jove posa set bombes de gran potència a diversos llocs de París, i van esclatant, avui una, demà una altra...), mentre la llegiu hauríeu de tenir el cor en un puny. Però a mi durant tota la lectura m'ha deixat fred com el glaç.

No sé si és perquè l'autor no desenvolupa prou l'interior dels protagonistes. L'obra no està mal escrita. Tots els detalls, exposats en capítols curtíssims, van quadrant com una maquinaria de rellotgeria. Però jo no la recomanaria a qui vulga llegir una novel·la de suspens.

Pel que fa a la traducció, peix bullit. Sense errors gramaticals, algun castellanisme innecessari de tant en tant (supòs que per fer el llenguatge més "autèntic", quina misèria!), i fins alguna imbecil·litat, com pensar que, perquè ho diu el diccionari, hoste és el masculí de hostessa amb el mateix significat. No podem creure sempre de forma acrítica que els idiotes que fan els nostres diccionaris sempre tenen raó. Estan convertint-nos el llenguatge genuí en un català de plàstic. ( )

A bomb has exploded in a street in the Paris suburbs, it's not a terrorist device. A young man walks into a police station claiming to have set the bomb and that there are others primed to go off, one per day, until his demands are met. The man is John and he wants his mother released from jail. Detective Camille Verhoevan has to find the other bombs and discover what motivates John before disaster strikes.
This is a novella rather than a novel and no words are wasted. The pace is fast and the narrative gripping but it is written with such a delicacy of touch that the reader finds they are completely absorbed in the story. As ever with Lemaitre the motives are still murky at the end but this is a great tale. ( )

madre e figlio, uno più pazzo dell'altra. E il libro merita perché avvincente. Agile e veloce da leggere ( )