Marta Marín-Dòmine

Quina filla gosa parlar clarament de la mare? Cal recórrer a la literatura per fer-ho, posar en dubte la realitat i si cal inventar. El que podria haver estat un dels dies més feliços de la vida de la Marina, el del naixement de la seva única filla, va ser l'inici d'una relació gens exemplar. Unides per un vincle atàvic de pertinença i alhora terriblement distants, mare i filla no es van entendre mai.

Arran de la tornada a la ciutat i al pis on va viure amb la mare, morta fa anys, la show more filla mira de reconstruir retalls de la vida de la Marina. Unes quantes fotografies, alguns objectes i, sobretot, la seva experiència com a filla són els materials a partir dels quals emergeix la figura d'una dona solitària i lluminosa, filla d'immigrants francesos, d'extracció treballadora, amb gustos burgesos, trasplantada a la grisa Barcelona dels anys cinquanta, que veu truncat el seu somni de ser actriu; una mare inestable mentalment, vital i depressiva, a voltes seductora i a voltes cruel.

En el transcurs d'aquesta recerca, i amb el desig, també, que l'escriptura actuï d'elixir de l'oblit, Marta Marín-Dòmine, la mala filla, desafia els codis imposats a un amor que s'ha pretès des de sempre inqüestionable. El resultat: una història íntima i alhora universal, amb tons gòtics, una lúcida reflexió sobre qui som i què transmetem i sobre els límits i la «veritat» de l'escriptura, i un magnífic relat, ambiciós, sensible i colpidor. show less

La guerra, la barbàrie, o millor dit, els seus efectes, el seu record, els seus estralls és el tema d'aquest llibre, molt ben escrit però una mica difícil de llegir.
També l'admiració al pare, en particular, i l'adoració de la família en general, a més dels "seus paisatges".
De totes maneres, no entenc exactament què fa fugir l'autora, quina és la seva ferida o és l'assumpció de totes les guerres i desastres que hi ha pel món?

Els records dels altres són el país on residim: una enquesta detectivesca sobre el lligam d’una filla amb el pare. Un homenatge als que no poden dir “casa nostra”. Una cruïlla on la Història i la ficció s’abracen. Un llibre en què la reflexió batega d’emoció.

Explica les varies emigracions del seu avi, del seu pare i d'ella mateixa amb un component molt fort de sentiments.