Pau Vidal

Discrepo en les idees però m'encanta com escriu

Amb tres fills, difícilment puc estar d'acord amb les tesis de l'autor. Però m'ho agafo amb la ironia que desprèn el llibre i he de reconèixer que duia un somriure als llavis tot sovint. Del llistat de no pares, uns quants han canviat de bàndol. No sé si també serà el cas d'en Pau Vidal... Per cert, quin plaer llegir un llibre tan ben escrit.

M'agrada la manera de presentar-ho i els exemples d'ús però en alguns casos m'han aparegut més dubtes encara. Hi tornaré tot sovint per interioritzar-los perquè el catanyol es cura però vol el seu temps.

Miquel Camiller al pis de la plaça del Diamant de Gràcia que comparteix amb sa padrina mallorquina. Filòleg obsessiu i immadur incorregible, ha canviat l’estrès de l’Acadèmia d’Estudis Catalans per la placidesa de l’Escola de Policia de Catalunya. Però qui mossos remena els dits se n’unta, i el cadàver d’un doctorand de Psicologia trobat al País Valencià l’obligarà a convertir-se en una mena de Sanxo Panxa de l’inspector Domingo. La universitat amaga moltes mentides show more i la xarxa encara més, però ningú supera les de la Juli, la seva becària manga. Això sí, de vegades jugar-se la vida pot tenir recompensa, i en Camil descobrirà que fins i tot les psicòlogues es poden convertir en un altre front obert. show less

Els tres primers contes els he trobat brillants. He retrobat el Pau Vidal que m'agrada. Però als dos següents he trobat un cert nestorlujanisme. M'agraden els llibres documentats però no m'agrada trobar-me tanta documentació als morros. No obstant això, són els barris d'infantesa del meu pare i, per tant, els he llegit amb molt d'interès. Els llàtzers finals són la meva debilitat.