Armand de Fluvià (1931–2024)

ELS PRIMITIUS COMTATS I VESCOMTATS
DE CATALUNYA

Pròleg
Armand de Fluvià, en la seva ja dilatada
bibliografia, ens ofereix un nou llibre
relacionat directament o indirecta amb
la noblesa o, per ser més exactes, amb uns
linatges nobles que assoliren la dignitat
reial i amb uns altres que restaren a les
files de la noblesa. Repassant les pàgines
d'aquest libre hom no pot deixar de preguntar-se,
per què interessa avui l'estudi de comtes i vescomtes?
I, amb més precisió, quina utilitat tenen show more les
cronologies de monarques i grans nobles?
Com a primera resposta, cal tenir present que durant
segles els llinatges nobles, sobre la base
del monopoli de la funció militar, tingueren,
per ells mateixos o com a vassalls de
la monarquia i de l'Església, el control de
la major part dels homes i de la terra
arreu de l'Europa occidental. La noblesa fou,
doncs, el grup social dominant al
seu temps, i això sol ja en justifica l'estudi,
que esdevé una necessitat indefugible
per a entendre l'evolució social. A més, cal
convenir que a Catalunya són mol tpocs els
linatges que disposen d'estudis (en realitat,
estudis parcials: els Montcada, els Castellvell,
els vescomtes de Barcelona, etc), i ja
fa trenta anys que aparegué el llibre de
Santiago Sobrequés, Els barons de Catalunya,
d'un marcat enfocament genealògic i l'únic de
perspectiva global. Avui calen moltes més
investigacions sectorials, sobre la base de
les quals algun dia es podrà emprendre la redacció
d'una nova sintesi, que segurament haurà de
ser feta amb nous criteris, peròque inevitablement
haurà de parlar de l'origen, l'evolució i la crisi
de la noblesa les bases materials del seu poder,
la posició política i els privilegis jurídics que
la sustentaven, el parentiu, l'aliança i el complex
d'institucions que li donaven cohesió i
projecció i la mentalitat i la cultura que n'eren
senyals d'identitat. Tanmateix abans que
posar titols als capítols d'una sintesi ideal,
sembla logic d'estudiar coses prèvies com,
per exemple, qui era noble i qui no ho era,
perquè les fronteres entre els diferents grups
socials s'anaren definint amb el temps i
segurament no foren mai del tot impermeables.
Caldria reflexionar -és una proposta- sobre el criteri
a seguir per a situar un home dintre o fora
de la noblesa en una època de forma
ció de la societat feudal, com la dels segles X i XI,
quan sembla que la funció avantatjava les dignitats
i el repertori de títols era molt reduit. Sabut
això, ens cal encara fixar la identitat i el nombre de
llinatges i, en la mesura del possible, els
component de cadascun. No tenim encara,
ni per aproximació, la nòmina de families
de la noblesa i de nobles de la Catalunya
del segle XII, cosa que fóra mitjanament
possible estudiant el Liber Feudorum Maior.
El treball perseverant i minuciós
d'Armand de Fluvià, que omplí literalment
de quadres i articles genealògics... show less

FBB-3

NB-4

IR-8