Dos taüts negres i dos de blancs

La crónica de un asesinato múltiple que es un documento de la vida de las masías en el valle de Carreu: costumbres, trabajos, habla, desplazamientos entre los pueblos... todo ello hecho por un conocedor profundo de la zona. Como documento etnográfico es valioso y entretenido. El estilo es virtuoso: pone en boca de cada personaje su punto de vista, su ideología y su lengua. El catalán en esta novela tiene el vigor del habla viva, auténtica y ligada a la realidad difícil de la época de posguerra.

Magnífica crònica d'un crim esgarrifós al Pallars poc després de la Guerra Civil. L'horror de tot plegat només queda al descobert fins el final del llibre però fins que el lector hi arriba es va fent palpable la misèria (en tots els sentits) de l'època. Amb algunes concessions a la imaginació (el militar Galan) que la narració trepidant fa oblidar. 4 morts que no varen canviar el destí de ningú, només de les seves víctimes, oblidades per sempre més si no hagués estat per aquest fabulós llibre. Una llepolia amb gust amarg.

Aquest llibre és una crònica novel·lada dels assassinats ocorreguts en una masia perduda del Pallars cap al 1943. El llibre ens relata els fets des del punt de vista de 18 personatges, des d'alguns que els viuen molt en la distància fins a les víctimes o els botxins.

He de dir que no sóc gaire de "policíacs" i aquest llibre ho tenia tot per a no agradar-me gaire, però al final no me'n podia desenganxar.

Penso que el mèrit d'això rau sobretot en la manera en com està escrit: en les espectaculars descripcions dels paisatges, la gent i les maneres de fer d'aquesta vall deixada de la mà de Déu al mig de la muntanya; i com l'autor et va encaminant mica en mica cap a un final anticipat però no per això menys terrible.

M'ha retornat a uns orígens oblidats (la meva família paterna prové d'aquells paratges). Talment com la novel·la a la qual se'ns remet (A sang freda), saber de bon començament la història no fa disminuir ni un punt l'interès per la lectura. Crua i seductora a la vegada, com les terres que descriu.

Albert Villaró, el flamant premi Josep Pla, ha dit de l'obra d'en Pep Coll:
El darrer llibre del Pep és, ras i curt, una obra extraordinària. La reconstrucció de la memòria concreta dels fets és l’excusa per a un exercici complicadíssim d’immersió en un país i en una època. L’autor de Pessonada furga en records propis d’infantesa i en el dels seus veïns. Hi ha qui hi ha volgut percebre ecos de l’obra A sang freda, de Truman Capote. No dic pas que no. Però els models no serveixen: el llibre sobre els quatre taüts és un llibre enorme, personalíssim, d’alta literatura. Per molts anys, Pep.
Diari d'Andorra. 31/12/2013

Immillorable. Crònica d'una època, d'una manera de viure, d'unes persones molt lligades a la terra. L'assassinat és important, i tant! Són quatre persones mortes en unes circumstàncies esgarrifoses, però hi ha molts altres elements que complementen el relat i que donen encara més interès al llibre.