Una chica en la ciudad (Narrativas hispánicas)

Mercè Ibarz (Saidí, Baix Cinca, 1954) ens evoca en aquest llibre la seva arribada a la ciutat comtal, l’any 1971, en l’autocar de l’Alsina Graells, i el seu recorregut vital durant les dues següents dècades. A partir del record de la seva vida quotidiana, i seguint el fil dels pisos d’estudiant on va viure, des del primer a la Ronda Sant Pau, 42, fins al definitiu de casada al barri del Guinardó, ens descriu les seves preocupacions de joventut i la seva recerca d’identitat en una ciutat que es va fer seva de seguida.

Escrit després de la mort del seu company, en Lluís Pau, periodista i documentalista de Catalunya Ràdio, expert musical, amant de la fotografia i col·leccionista d’harmòniques, el llibre no cau en la show more nostàlgia per la seva absència, sinó que al llarg de les pàgines la seva figura hi és present d’una forma desinhibida. En el llibre, l’esmenta amb la inicial del seu nom, com fa amb totes les altres amistats. Només fa una excepció amb dues persones, l’Anna (Murià) i la Pilar (Caballero), a qui esmenta pel nom, però sense afegir-hi els cognoms.

El llibre destil·la records i vivències, amistats i complicitats:

“Les bones converses tenen això, queden” (pàgina 57)

La memòria hi és present, el record d’en Lluís, la celebració més que el dol, fan que el llibre transcorri suaument, amb pas ferm però sense estridències, amb una mirada neta i cristal·lina, sense laments ni rancors, sinó amb joia i emoció.

“Així és la memòria – com l’art -, un viatge sense visat, un misteri que és la seva raó de ser i funciona sovint en espiral” (pàgina 77)

El periodisme també hi és present, tant en els moments de formació com en la trajectòria professional, del diari “Avui” al “Diari de Barcelona” i posteriorment a “La Vanguardia”, des d’aquell primer article al “Serra d’Or”, on ja

“Manifestava obertament el català de la Franja aragonesa, una altra manera de ser modern” (pàgina 125)

[Com han canviat les coses!]

I amb sentit de l’humor ens recorda que:

“Practico la sornegueria somarda aragonesa, una paraula sense traducció exacta” (pàgina 126)

Més endavant, el periple ens porta a la seva amistat amb l’Anna Murià, a partir de l’entrevista que li va fer a propòsit de la publicació del llibre “Aquest serà el principi”, i també amb la periodista Pilar Caballero, que va morir a causa d’un càncer galopant l’any 2021, amb qui va coincidir al “Diari de Barcelona” i a qui va dedicar un emotiu article a “Vilaweb” l’any 2023.

“Una noia a la ciutat” aconsegueix combinar, mitjançant una prosa senzilla el dia a dia i les reflexions íntimes d’una jove que va madurant amb l’evolució de la ciutat en uns anys especialment decisius com són els que transiten entre els últims anys de la dictadura i els primers anys de la transició política, anys en que la societat també es desperta i evoluciona. L’obra, en definitiva, és el testimoni d’un moment de canvi a Barcelona i a l’estat, l’esclat del feminisme, la politització de la vida estudiantil, la pulsió per la música, el cinema i la literatura i també un tribut a l’amor i a l’amistat. Com resum a la pàgina 164: “Som la suma dels nostres amors”. show less