Els primers comtes catalans

ELS PRIMERS COMTES CATALANS (TOM. I)

Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1888 - Barcelona, 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó. S'implicà en política en afiliar-se a la Lliga Regionalista, partit del qual el seu oncle, Ramon d'Abadal i Calderó, era president i de la qual va ser diputat per Vic el 1917 i el 1921. El 1922, va marxar de la Lliga per fundar Acció Catalana, més centrista; però, després de la dictadura, el fracàs de la formació a les eleccions municipals de 1931 el féu retornar al p mmartit originari.

Allí va dirigir el periòdic del partit, La Veu de Catalunya. Durant la Guerra civil, es va exiliar a la Itàlia feixista, com el seu oncle. Després, quan show more en va tornar el 1939, no va tornar a implicar-se en política a causa del nou règim dictatorial. Tanmateix, és cert que formà part del consell privat de Joan de Borbó. També va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

L'obra:

El territori actual de Catalunya va ser ocupat pels musulmans a principis del segle VIII.
Al final del segle VIII els islàmics van ser expulsats pels reis francs d’una part del territori: és el que s’anomena Catalunya Vella
.
En aquesta zona s’hi van formar diversos comtats, que al principi depenien del monarca carolingi, però que més endavant es van declarar independents.
Al segles XI i XII els comtes catalans van fer fora els musulmans de la resta del territori català: és la Catalunya Nova
.
Paral·lelament, el territori català es va anar configurant a l’entorn del comtat de Barcelona show less

ELS PRIMERS COMTES CATALANS

El suposat naixement de Catalunya en 865

Joseph Calmette, que amb justos i ben guanyats títols exercí
durant tota la primera meitat del nostre segle una mena de
dictadura sobre la primitiva història catalana, ha sostingut sem
pre que en 865 vingué al món Catalunya.

Es basava en el fet que en tal any, amb motin de liquidar
les conseqüències de la rebeHió del duc de .Gôtia Humfrid
i d'atendre a la seva substitució, Carles el Calb, trobant-se a
Servais, on celebrà la Pasqua, adjudicà a un tal Bernat la Gòtia
i - com diuen els Annals Bertinians "partem illius markiae
illi committit", li encomanà una part de la seva marca. Calmet-te
interpretava, com ho havien fet abans d'ell els historiadors
del Llenguadoc, show more que aquestes paraules del contemporani Hicmar,
bisbe de Reims, volien significar que el rei trencava en
dues la Marca de Gòtia, que fins aleshores s'havia estès des
del Roine als confins del Llobregat, i creava una nova circums
cripció administrativa, que partint de les Corberes cap avall
seria anomenada Marca Hispànica.

Calmette comentava: "Pocs actes han tingut majors
conseqüències històriques que aquest de Carles el Čalb en 885.
Carles es creia que no feia més que dibuixar un nou límit
administratiu a l'interior del seu reialme; de fet el seu gest tenia
una molt major transcendència. De cop plasmava el quadre
territorial de la futura Catalunya, i, en aquest quadre d'un
dels elements de la futura Espanya, incorporava, sense
preocupar-se de la geografia ni de la història, un fragment
de la vella. show less

FR-6