Un giorno perfetto

Straordinario. Tra 200-300 anni, se qualcuno volesse documentarsi sul climax di inizio millennio, dovrebbe leggere questo libro e Sabato di McEwan. Non c'è da raccontarlo, solo da leggerlo, preparandosi a un peggio indicibile, che è il nostro peggio quotidiano. Non solo per quello che accade di tragico, ma anche per la noia, la superficialità dei rapporti, l'incapacità di comunicare, la necessità quasi fisica di conformarsi. Personaggi che restano dentro per sempre.

Emozionante pieno di cambiamenti di storie molto attuali come composizione sociale e con un finale inaspettato e molto coinvolgente. Bello!

Fa mesos que tenia a la pila dels llibres per llegir “Un día perfecto” de Melania G. Mazzucco (Anagrama, 2008). No sé perquè el vaig decidir comprar en aquella època feliç en que no tenia pila de llibres pendents de llegir i em podia permetre algunes exploracions literàries. El fet és que aquests dies n’he començat la lectura i no he pogut parar fins l’angoixant final.

“Un dia perfecto”, que manlleva el títol de la cançó homònima de Lou Reed i que, per tant, no cal prendre la seva perfecció d’una forma del tot literal, és una novel·la coral sobre 24 hores a la ciutat de Roma. En l’interval que va d’una mitjanit a una altra seguim les activitats quotidianes dels membres de dues famílies show more interrelacionades: la d’un polític de l’òrbita berlusconiana i la del cap de la seva escorta. El primer, casat amb una dona vint anys més jove, amb una filla de set anys que aquest dia celebra el seu aniversari en un vell palazzo i amb un fill antisistema fruit del seu primer matrimoni. El guarda-espatlles, separat de la dona, a la que encara estima, amb una filla adolescent i un fill que va a la mateixa classe que la filla del polític.

Vint-i-quatre hores d’aparent normalitat durant les quals uns van a la feina i altres a l’escola, el candidat fa campanya, l’esposa jove va a la perruqueria, l’adolescent es fa un piercing i el xicot antisistema fa volar un McDonald’s. Un tall de vida romana poblada per personatges que bé podrien haver caigut en el tòpic (el polític corrupte, la casada insatisfeta, el maltractador…) si no fos per la precisió amb que Mazzucco retrata els més petits detalls d’un dia a dia ben concret, per la perspicàcia per ficar-se sota la pell de personatges tan diversos i sobretot per la seva gran categoria literària. I així, de mica en mica, d’hora en hora, d’un barri a un altre, els diferents conflictes soterrats van sortint a la superfície fins conduir-nos a un final devastador. show less

Roma, una noche de mayo. La policía está a punto de irrumpir en un apartamento de la calle de Cario Alberto: se han escuchado disparos, gritos de auxilio. Tal vez sea una falsa alarma, o se acabe de consumar un crimen atroz, intolerable. Un flashback de veinticuatro horas y un nutrido grupo de personajes, a los que se sigue casi minuto a minuto, nos hacen partícipes de un día lleno de acontecimientos, pero que no parece diferente a tantos otros. Camilla cumple siete años, Zero hace estallar su primera bomba, Emma pierde su trabajo, Elio pronuncia un discurso equivocado en un mitin electoral, Valentina se hace un piercing en el ombligo, Maja encuentra la casa de sus sueños, Sasha celebra el décimo aniversario con su amante, show more Antonio ve a su esposa por última vez y alguien carga su pistola con siete balas, más otra en la recámara. Mientras sus caminos se entrecruzan en el gran escenario de una Roma frenética y sorprendente, y la tensión se va acumulando, sus vidas parecen destinadas a estallar en mil pedazos. Pero un mínimo gesto, una única palabra, podrían desviar el sentido de la trama y cambiar el final. show less

Mi aspettavo qualcosa di più. E' un libro piacevole e "scorrevole", ma rimane poco dopo la lettura. Forse l'errore è stato vedere prima il film, ma in fondo questo libro sembra già una sceneggiatura già pronta. Poco credibili alcuni personaggi: Maja, Camilla, Aris (Zero), mentre interessante è lo sfondo di Roma, che appare qui una città cinica e triste.

Sembra quasi il secondo capitolo di Vita, se in Vita la Mazzucco ci ha parlato del passato, con Un giorno perfetto siamo nel presente, un presente credibile, la vita di gente qualunque in una Roma ben dipinta.
Si legge tutto d'un fiato, la trama stessa si srotola tutta d'un fiato, le vite di personaggi abbastanza stereotipati unite dal filo comune del dolore, dell'inadeguatezza, tutti insieme iniziano il giorno che potrebbe essere perfetto, ma a mezzanotte il giorno finisce e forse non era poi così perfetto come ci si aspettava.
La Mazzucco mi piace. Mi sono piaciuti i temi del libro. La figura di Emma, donna come lo sono tante ormai, non solo nelle grandi città. Mi fa venire i brividi pensare a come un uomo può fantasticare sui modi show more di sopprimere la donna, che tanto dice di amare. E poi rinunciarci perchè ha trovato un modo più crudele di farle del male, condannandola ad una vita di rimorsi.
Secondo me un pò meno riuscito il tratteggio della seconda famiglia, quella del parlamentare.
Sono curiosa di vedere come poserà lo sguardo su questi personaggi F. Ozpetek e che film ne trarrà. show less

Vierentwintig uur Rome en daarbinnen een aantal verhaallijnen over verschillende mensen die uiteindelijk iets met elkaar gemeen hebben of krijgen. Dit boek op deze wijze typeren is te mager en doet geen recht aan de kwaliteit ervan.
We treffen mensen die in hun eigen sociale kring min of meer zijn verdwaald en daardoor het gevaar van ontsporen niet altijd succesvol kunnen ontlopen. De omschrijving van de diverse personages is vaak treffend: een balancerende politicus, een doorgedraaide en wanhopige politieman en hun respectievelijke vrouwen en kinderen.
Bij het lezen van een boek waarbij de verschillende hoofdpersonen allen een verschillend verhaal hebben, bestaat het gevaar dat je zo’n personage met wat meer belangstelling of show more nieuwsgierigheid gaat volgen zodat de anderen er dan wat bekaaid afkomen. Mocht die valkuil zich openen: begin opnieuw !
Het mededogen waarmee de schrijfster haar werk heeft gedaan is imponerend, de lezer loopt “het risico” dat de personages hem of haar zullen bijblijven.
Een aanrader! show less