Manuel Sanchis Guarner (1911–1981)

Un lucidíssim Sanchis Guarner es dirigix a la burgesia valenciana en el tardofranquisme per a proposar un valencianisme conscient de la seua identitat. Lluny del folcklorisme i el regionalisme, reivindicatiu i amb estima per la llengua. Reivindica l'interés per la història i la cultura, per a no caure en la ignorància, que La ciutat de València exercixca la seua capitalitat i que no es renuncie a la transmissió de la llengua, un magnífic discurs, malauradament, encara vigent.

Llibre imprescindible de Sanchis Guarner. Fonamental per fer una aproximació a la llengua dels valencians, amb l'esperit propi de l'autor, conscient de la gravetat d'una llengua que es mor a un ample territori dels seus parlants.

LA CIUTAT DE VALÈNCIA
GEOGRAFIA, HISTÒRIA I ART DEL PAÍS VALENCIÀ

"No és una casualitat que el primer volum d'aquesta Obra completa de Sanchis Guarner s'encete amb una temàtica parcialment semblant a la que trià l'autor per al primer volum de l'interromput projecte inicial. De la mateixa manera que cal començar una casa pels fonaments, així també la casa intel·lectual que és l'OC de Sanchis calia que comencés amb la presentació del marc geogràfic i humà del País Valencià. No show more es pot estimar la llengua i la cultura d'un país si no se'l coneix prèviament. Per això afirmava Sanchis en el seu pròleg a La ciutat de València, que ací s'inclou: 'El coneixement de la Geografia i la Història del propi país i la pròpia ciutat, vitalitza els pobles, per tal com en ensenyar-los que són i que han estat, els ajuda a veure que poden ser, els infon la consciència de la pròpia personalitat i els dóna sentiment de seguretat en acarar-se amb les perspectives de l'esdevenidor. De fet, només la voluntat de futur col·lectiu fa que el passat tinga valor'." show less

JAUME I EL CONQUERIDOR 1276-1976

Jaume I va néixer a Montpeller, el 1208. La llegenda el fa engendrat gràcies a un estratagema de la seva mare, Maria de Montpeller, la qual, davant el rebuig del monarca, va substituir subreptíciament una amistançada del rei Pere el Catòlic en el llit reial. Finalment la Corona d’Aragó tindria un hereu i Maria pensava que podria viure més segura tot i el distanciament del seu marit. Així, l’infant Jaume va viure sempre allunyat de la figura show more paterna, massa preocupada per les glòries militars abans que pels assumptes familiars.

jaume_i.jpgAmb tres anys va ser separat de la mare per ser entregat pel rei Pere al seu enemic Simó de Montfort, el cap de la croada albigesa, com a promès d’una filla seva en una cínica combinació política per aconseguir una sortida diplomàtica al conflicte occità. La mort de Pere el Catòlic a Muret (1213) complicaria el panorama. La Corona d’Aragó es trobava derrotada, sense rei i sense hereu, amb el nen Jaume a Carcassona en mans de Montfort.

El papa Innocenci III, però, va moure’s en favor dels interessos catalanoaragonesos i va ordenar el seu legat Pere de Benevento que portés el nen a Catalunya per lliurar-lo als seus súbdits (1214). Així, mentre que el nen era conduit a Montsó, on els cavallers templers l’educarien fins als nou anys seguint la voluntat materna, la regència va ser encomanada al seu besoncle l’infant Sanç. La minoria d’edat del rei va ser aprofitada per la noblesa, dividida en bandositats que practicaven la indisciplina feudal.

Amb tretze anys, el 1220, Jaume va ser casat amb la infanta Elionor de Castella, matrimoni del qual va néixer el primogènit, Alfons. El 1225, ell i la seva muller van ser segrestats a Alagó i conduits a Saragossa com a presoners dels nobles aragonesos. Una expedició de nobles catalans va alliberar el rei, el qual en arribar a Tortosa va posar fi a la regència. Començava el regnat del Conqueridor. La primera etapa del seu govern va ser dominada per les nombroses revoltes nobiliàries que va sofrir, fins que l’any 1227, després de sufocar una sublevació aragonesa, va poder imposar el poder reial.

Pacificat el territori i sotmesa la noblesa, començava un període caracteritzat per les grans conquestes: Mallorca i València.

Ara bé, la primera incorporació territorial del Conqueridor no seria bèl•lica, sinó amorosa. El 1228, després d’aconseguir la separació canònica amb Elionor de Castella, al•legant vincles de parentiu, Jaume va fixar-se en Aurembiaix d’Urgell, l’hereva del comtat d’Urgell, la qual va accedir a un pacte de concubinatge que posaria l’Urgell en mans de Jaume I si aquesta moria sense descendència, com així va ser.

Aquell mateix 1228 va decidir-se la conquesta de la Mallorca musulmana. L’expedició militar es va organitzar a les Corts catalanes, reunides a Barcelona. Les Corts van atorgar Jaume I el finançament que necessitava (la recaptació de l’impost anomenat bovatge) a canvi de participar en els beneficis de la conquesta mitjançant el repartiment de les terres de l’illa. Així, el mes de setembre de 1229 va salpar des del port de Salou l’estol que ocuparia primer la ciutat de Mallorca després d’un setge de tres mesos, i posteriorment la resta de l’illa. Posteriorment, Menorca va ser sotmesa i va esdevenir tributaria de la Corona d’Aragó (1231) i Eivissa ocupada (1235), completant-se el domini sobre les Illes Balears.

L’illa de Mallorca es va repartir, segons els compromisos establerts, entre el rei i els seus magnats (noblesa, Església, ordres militars i grans mercaders). La ciutat de Mallorca i la zona rural mallorquina es van dividir en dues parts gairebé iguals. L’una va anar a parar a mans del monarca i l’altra es va distribuir entre els magnats catalans, els quals, al seu torn, la van distribuir entre els membres de la seva comitiva i altres repobladors.

Mallorca va repoblar-se, majoritàriament, amb població d’origen català provinent de la Catalunya Vella i les ciutats marítimes. Tanmateix, els musulmans que van sobreviure a la conquesta van ser autoritzats a seguir vivint a l’illa, a conservar bon show less