Maria Climent

Una narració entre tres personatges, ben escrita i, sobretot, amb un llenguatge preciós, de la Terra Alta.
La història, una mica increïble, d'una mare i les seves dues filles i com cadascuna ha afrontat la vida en relació amb la parella, la maternitat, l com encara el futur sobre aquests mateixos aspectes.
De l'autora, he llegit Gina i m'ha passat el mateix: m'ha agradat més el llibre que el seu tram final, com si no sabés com acabar-lo. Però en general, crec que és un molt bon relat show more i l'autora, jove, promet. show less

La història de la Gina, jove, preparada, sensible, fresca però també angoixada per ser mare, per conviure amb l'esclerosi m'ha agradat. La part de la seva relació amb la veïna francesa, en canvi, no m'ha emocionat gaire i l'he vista com increïble.
En conjunt, una bona novel·la de la qual, el llenguatge (en primera persona, directe i dialectal) és un gran atractiu. Els tocs autobiogràfics semblen evidents (encara que no ho puc afirmar perquè no conec la vida de l'autora).

Que la vida va de debò Gina ho descobreix de cop i sense previ avís: l'adolescència encara és a prop i l'edat adulta, amb tots els seus compromisos, sembla llunyana, però un matí es desperta amb una sensació estranya al cos i, després de mesos de proves, li cau a sobre un diagnòstic mèdic tan greu com inesperat.

Aquest és el punt de partida de Gina, una novel·la plena d'encant, tendra i divertida, que narra en primera persona

Erne ha anat a viure d'un poble de muntanya de Catalunya a Itàlia on fa la vida que volia. Les seves filles van a visitar-la i allà s'enteren del fet que va marcar les seves vides.