L'home de la maleta

V. és un antiheroi, un mofeta, un supervivent. Observa la seva família, els seus amics i a si mateix amb una mirada sorneguera. S'ha fet vell i s'ha quedat sense la dona. Es troba sol, la casa li cau al damunt, s'avorreix i pren una decisió: anirà a viure, per torns, amb les seves tres filles.

El protagonista ens parla en primera persona, comparteix amb nosaltres els seus pensaments i ho fa en el llenguatge del dia a dia, amb aquesta parla malmesa però viva que és l'habitual del carrer.

Com fan tants vells, ens explica les batalletes de la seva vida i critica les noves maneres de fer. Amb punxa, amb ironia, amb un punt de tendresa, apareix un retrat social que fa venir al cap les imatges del TBO.

De com el pas dels anys ens pot situar en un entorn que se'ns torna extrany i incomprensible. Divertida i entretinguda,
Utilitza un català molt poc normatiu i molt coloquial

Plantejament interesant d'un mateix relat plantejat tres vegades en el llibre en format i orientació diferent. Dibuix de la psotquerra a la Casa de Caritat, molt versemblant. Especialment interessant l'estada a Malla.
Cant, a una determinada nostàlgia i crítica a la modernitat, amb plantejaments un pèl reaccionaris per exageració

Una bona estona amb un personatge políticament incorrecte. Hi he trobat molta de la parla del meu pare, però hi he trobat a faltar la cunya i la fenya. Dues vegades paula, un dels noms més posats a Catalunya, com a sinònim de bleda, un dels adjectius preferits de la meva àvia. Distret i amb ben personatges curiosos.

És entretingut, sobretot pel llenguatge de barri-mal-escrit-tal-com-raja que fa servir. Divertit però simple, sense suc.

Un avi que ha passat la seva vida en un hospici busca qui han sigut els seus pares.