Marta Rojals

La protagonista es diu Anna, viu a Barcelona, ronda els 40, porta ulleres i és una mica esquerpa. Me l’havia de llegir si o si.

Explicant una relació de parella concreta Marta Rojals ens explica gairebé totes les relacions de parelles d’una generació: “en una parella, la repetició té dos desenllaços possibles: la divisió o la multiplicació” . Excel•lent retrat generacional dels “gairebé als quaranta”, amb aquest context de crisis que ha creat una gernació show more d’expectatives fallides, sense caure en el costumisme simplista. I amb un ús molt realista del llenguatge (amb barbarismes inclosos).

Engolit en 3 dies. Molt, molt, molt recomanable. show less

L'Èlia, que ja en té 34, com cada any per Tot Sants, se'n torna al poble, però aquesta visita és una mica diferent, ja que la vida a Barcelona està en crisi: la seva parella l'ha deixada, el despatx d'arquitectes on treballa pateix els efectes de la crisi econòmica, i la vida de ciutat no ha resultat ser el somni alliberador que l'Èlia adol.lescent tenia clar que seria.
Tornar als orígens, la terra, la llengua, el sentiment de pertinença, els amors de joventut retrobats, les show more relacions generacionals, els secrets tapats per la innocència i pel pas dels anys. Típics tòpics, no?

No us enganyeu. "Primavera, estiu, etc" és un llibre realista, gens ensucrat i que et clava puntades de peu, com la vida. És un llibre de com una persona es retroba a sí mateixa, o almenys ho intenta, i en fer-ho descobreix més del que potser voldria i se n'adona que en general només recordem les coses que volem recordar, que la vida és injusta i que no pots adormir-te per aconseguir el que vols.
I que de misèries, se'n viuen a tot arreu. Al poble també.
Madurar, acceptar i actuar. Aquest és el missatge que en trec.

Potser perquè aquesta història m'ha enganxat en un moment de la vida en que reconeixo una generació, una manera d'entendre el món i uns problemes que em són molt propers, sobretot com a dona, però m'atreviria a dir que aquesta pot ser una de les millors novel.les de l'any.

I Pedrona, la vida continua. És així de cabrona. show less

El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d’explicar. Les paraules no donen l’abast, es perden els matisos, els codis, l’entrellat dels anys; tant per tant, és preferible callar i tirar milles. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l’Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep, que sempre té un ull clavat al retrovisor de show more la moto per si de cas. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot.

El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d’aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d’una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d’un pare que sublima l’afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d’una mare que només refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d’arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d’un país el paisatge del qual –terra, mar i aire– es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment. show less

«El pròxim sopar d’amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se’n fot de qui ha portat l’amanida d’enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si encara fas d’això o d’allò altre, si saps d’algú que necessiti algú per fer el que sigui. Perquè ha arribat un punt que demanar de fer allò que vam estudiar ja ens sembla un vici d’aburgesats, un excés de show more pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys això ens volen fer creure.»

A No ens calia estudiar tant, Marta Rojals ens retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que han marcat la generació que va créixer en la societat de la bombolla. Però també les misèries i esperances d’una època de crisi. La seva particular mirada ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos amb els retalls de vida que cada setmana publica a Vilaweb. Petites joies escrites amb l’astúcia i la ironia que l’han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual. show less