Anima

Wahhch Debch descubre el cuerpo de su mujer, brutalmente violada y asesinada, en el salón desu casa. Empujado por el dolor, se lanza a la caza del asesino: necesita ver su rostro, pero no por venganza, sino por supervivencia. Durante su odisea a través de América, solo y sin esperanza, brutales recuerdos escondidos en los pliegues de su infancia despiertan poco a poco. Para evocar la parte monstruosa del ser humano, Wajdi Mouawad hace callar al hombre y da voz a los animales: son ellos quienes nos narran la escalofriante búsqueda de la verdadera bestia.Ánima nos lleva por un camino desconocido a un territorio entre el thriller, el western y la tragedia griega, un lugar inhóspito y de una violencia feroz que sin embargo no queremos show more abandonar y que somos incapaces de olvidar cuando hemos acabado el libro: ese espacio nuevo, amenazante y a la vez redentor de la gran literatura. show less

Obra que t'atrapa des del primer moment. Descriu una violència crua, inhumana, pròpia de la natura. (Si no és fruit de l'acció humana, la podem anomenar violència?) En qualsevol cas, la descripció descarnada d'escenes de violència extrema es podria descriure com a "bella" o, si més no, s'acosa a allò sinistre (segons la visió d' Eugenio Trias fruit de les categories kantianes).
Però la violència és el pretext per a descriure les injusticies sistèmiques en què viuen grups humans marginals o minimitzats, com els palestins o els indígenes a l' Amèrica del Nord. Passa per les matances de Sabra i Xatila el 1982, per lluites de gossos clandestines i il·legals a l' amèrica profunda, per la corrupció de policies americans que show more deixa indefensos els clans indígenes...
Em recorda, en certa manera, les pel·lícules d' Alejandro González Iñárritu, salvant totes les distàncies.
Els narradors de bona part de l'obra són els animals que sempre, d'una manera o altra, observen les escenes humanes on passa l'acció. Aquesta visió animal em sembla una declaració de principis de l'autor, de complicitat amb les arrels animals que tenim els humans, i també una demostració de la indiferència de la natura per allò que que els homes anomenen violència, i que no és més que un element més de la vida quotidina dels animals, aquella fina línia que els separa de la mort, que és tan fàcil de creuar, i de la qual no són conscients. La consciència de la mort dels humans és allò que ens fa sentir terror front a aquesta fina línia, i front al patiment que podem patir quan ens hi acostem. show less

Extraordinari.
La recerca del que pot haver-hi més enllà del dolor pot donar com a resultat una història bella. Una història que no és explicada per cap dels protagonistes sinó pels animals que normalment són secundaris o atrezzo de les històries. Aquí, són els narradors de la història de Wahhch Debch i hi posen un punt de vista essencial per mantenir la distància de seguretat entre la narració i el cor del lector.
Wahhch inicia un viatge per trobar l'assassí de la seva dona. No hi ha el misteri de saber qui és el criminal perquè ben aviat es desvetlla. És el camí fins trobar-lo, que no és altra cosa que un viatge pel propi passat; pel dolor i per l'oblit; per la voluntat de saber, de conèixer els origens i el que va show more passar una nit de 1982 a Sabra i Xatil·la.
Una història explicada per animals i protagonitzada per humans, una altra espècie animal. L'única diferència és l'ànima. Quelcom que mai ningú no ha vist, que dóna nom al llibre i que fins quasi el final no entenem què hi pinta en una història tan plena de dolor, desesperança i bellesa.
Aquells que us agrada subratllar llibres, abandoneu tota esperança: no deixareu paràgraf intacte.
Impossible que us deixi impassibles. show less

Un llibre molt difícil de llegir, un viatge des de l'infern, cap a l'infern. No estic feta per a aquesta mena de lectures. Si l'autor pretén transmetre dolor, ho aconsegueix. Els animals són, majoritàriament, els narradors de la història; és un punt de vista original, però no sé si m'ha agradat.

novel·la amb una escriptura molt detallada i mes que correcta, tot i que la història que conta es molt fort, amb assassinats i escenes molt dures.
La història té la originalitat de que està narrada sempre per animals que estan observant.

Aquest sí. Tot i que li sobra l´'ultima part.

Original des del punt de vista narratiu, escruixidor des del punt de vista del contingut. L'infern de l'ànima. Una nota: hi ha un glossari al final del llibre que us ajudarà molt per anar-vos situant en tot moment.