Una família exemplar

Malgrat que la contraportada diu que es tracta d'una obra hilarant, el cert és que excepte en la primera aparició de Ricard Mirabaix, aquesta història no m'ha fet somriure. Més aviat he patit i m'he angoixat veient com els Mirabaix fagociten la família Bou en una mena de ritual ancestral.
Imaginar la rastellera de dents dels Mirabaix, ressonant en un esfereïdor "hehe" em portava a l 'escena final de "Els ocells" de Hitchcock.
Atrapat inevitablement en la història el desenllaç es va entrevient a partir de les pistes que el narrador va aportant amb comptagotes però de forma constant a mesura que avança l'obra.

Últimament havia llegit poc en català i estic força satisfet d'haver escollit aquest llibre per a recuperar el contacte.

Per una banda, com a manresà puc garantir que la novel·la és molt fidel a la realitat de la ciutat, excepte afortunadament pels Mirabaix; fins i tot l'anomenat "efecte passeig" és quelcom palpable.

Pel què fa al llibre, fa un ús i abús de l'encadenament d'adjectius i adverbis fins a extrems que, fora del pretès to de comèdia del llibre; resultarien més que exagerats.

La història de la familia peculiar que envaeix inesperadament la vida d'una altra família "normal" funciona i entreté i distreu, encara que la comèdia es torni negre, negríssima, fins que fa més fresa que riure.

Una família de Tortosa se li complica la vida quan una filla es casa amb un noi d'una família tòxica