Les quatre grans cròniques

LES QUATRE GRANS CRONIQUES.

INTRODUCCIÓ

LA HISTORIOGRAFIA MEDIEVAL CATALANA

En totes les literatures nacionals el gènere històric comença
amb la primera cristaHització de la forma constitucional
de l'Estat, d'una jerarquia fixa i permanent al voltant
de la qual funcionen, d'una manera normal i regular, els
organismes encarregats de mantenir l'estructura social i els
drets i els deures individuals. A aquestes condicions
externes s'ajunten altres d'internes, indispensables també
perquè sorgeixi el gènere històric.

Aquest es fa necessari, i neix,
quan, assolida, gràcies a aquelles condicions, la unitat
política d'un poble sota l'autoritat suprema d'un individu o
d'una institució, es produeix en l'esperit de les seleccions
cridades a show more ocupar els llocs eminents de la governació del
pais, la consciència de la missió històrica de l'Estat. Llavors
la tendència natural i instintiva a registrar fidelment els fets
importants de la vida de la nació es fa sentir com una viva
necessitat, i la primera organització, conservació i classif
cació dels documents de la vida oficial és immediatament
acompanyada d'una tendència espontània a treure aquests
documents dels secrets de les cancelleries, per tal de traçar,
amb llur contingut prèviament seleccionat, una relació o
exposició que divulgui i perpetuï la memoria de les empreses
i de les activitats, amb les quals s'enalteixin o restin
simplement justificades l'acció i la permanència
mateixa del... show less

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES :
JAUME I - BERNAT DESCLOT - RAMON MUNTANER - PERE III

INTRODUCCIÓ

M'ha escaigut la sort-o la dissort-que em pertoqués la responsabilitat
de portar a terme lestudi i la presentació de les que, per antonomasia, són
conegudes, dins les lletres catalanes, amb el nom egregi de «les quatre grans
croniques». De la sort, perquè es tracta d'aquelles quatre produccions
historiques excepcionals que van mereixer el titol escaient, en justicia, dels
quatre evangelis de la pàtria catalana, com les qualificava, liricament, el gran
poeta Angel Guimera, o més modestament, de les quatre perles de la
literatura catalana, com les anomenava l'erudit francès Alfred Morel-Fatio; de
la dissort, perquè m'escaigui, si de cas, show more proporcionalment, la responsabilitat
de no haver sabut valorar com cal l'excellència d'unes de les millors
croniques medievals que eristeizin.

Jaume I el Conqueridor, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III el
Cerimoniós, aquests són els quatre grans cronistes que cridem a tan alta
titulació, posant-los per damunt de tots els altres cronistes catalans, i conden
sant en ells, cadascun pels seus mèrits sobresortints, les excellències que els
proclamen mestres i models de tots els qui, seguint lurs petjades, han format
la corrua que, a un nivell o a un altre de consistència i de vàlua,
constitueix el variat conjunt de la historiografia medieval catalana.
La ingenuitat de Jaume I, la gravetat de Desclot, que el gran historiador italià
Giuseppe Amari es complaia a qualificar de il grave Desclot», l'entusiasme
de RG7n on Muntaner, la duplicitat de Pere el Cerimoniós, s'apleguen讠
culminen en aquesta magna edició, que l'Editorial Selecta s'ha complagut
a presentar en un sol volum per a goig dels amants de la nostra història i
reviscolament de dos dels segles més brillants del nostre passat colectiu.
Les quatre grans cròniques medievals de Catalunya formen un cos
historiografic que compren, es pot dir, tot el segle xIII i bona part del xtv, Per
això era tan convenient que les tinguéssim unides en un descabdellament
total. Per aizo i perquè ens mostren, gairebé sense solució de continuitat,
el desplegament de la nostra historia així en esdeveniments culminants com
en fets anecdotics, des del regnat de Pere el Catolic (els anteriors, ercepte
Ramon Berenguer IV, són accidentals, diguem-ho aici) fins al de Pere el
Cerimoniós: el període, doncs, de la màzima projecció catalana damunt ia
historia d'Europa, amb referencies a l'expansió per la Gàllia meridional... show less