Cavalls Salvatges

Impactant, addictiva,sorpresent, Amb una estructura en capítols breus, on diferents personatges intercalen les seves experiències. Això fa que la lectura sigui més lleugera, si la història fos contínua l'estat d'angoixa del lector crec que seria insoportable, al menys en el meu cas. Un viatge per Catalunya, i cap al final descripció de la vida a Nàpols. Com viu un ionqui, què té importància per ell: els companys, l'amor, el sexe però per sobre de tot aconseguir la dosi per poder viure, malgrat la mort és l'ombra que t'acompanya de forma permanent. Molt interessant.

La carta d'un suicida més bella que hagi llegit.
"...Vols que et digui un penúltim secret? Escriure sobre la pròpia mort, com si hom ja formés part del passat, és una experiència sinó sublim deliciosa (com una cirera al punt just de maduració).
En fi, Enricamic, fins aquí la meva prosa. Bona nit i tapa't que hi ha corrent.
T'estima,
Alexadéu"