Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury

Forse tre stelle sono poche. Quattro sarebbe più giusto. Ma non tutti i racconti sono allo stesso livello. Alcuni banali e già straletti, altri angosciosamente precisi e acuti sul malessere delle nostre vite odierne.
Teneri e ossessivi, a volte assurdi, sempre impotenti, per i personaggi di Monzó non c'è nulla al mondo che sia meglio di qualcos'altro. E forse, anche solo per questa verità sussurrata in un orecchio senza grandi proclami varrebbe la pena di leggerlo.

“Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català... Monzó ha llegit Kafka... i beu tam´be de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l’amenaça en coses aparentment habituals... com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària.” The New York Times. “Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l’actual literatura euroea... els contes de Monzó són els millors que s’han produït a Europa en l’última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d’acord.” World Literature today.

Dolors 2FP2

CTALÀ