La rizzagliata

Frenetico

Per quanto Camilleri dichiari nella nota finale la sua solita luntananza da qualisisiasi riferimento a cose, vicende e persone esistenti, la storia è plausibilissima di verità. Ora, io, come lui, non ho alcuna spirenzia di come funzionano le Assemblee regionali e le redazioni delle televisioni, ma non posso non pensare che in momenti particolari di vicende scottanti sia proprio quello che lui racconta il ritmo serrato e le telefonate senza tregua. Per non parlare degli intrallazzi, dei favori, dei do-ut-des fra politici, imprenditori, mafia e giornalisti, cose "cognite" e familiari all'ordine del giorno per noi poveri cittadini di questo paese sub-normale. Questa volta il finale tende più al dolce che all'amaro. Ma c'è show more davvero da ingurgitare non poco! show less

Non magico come altri Camilleri, ma bello, proprio bello e molto interessante. Proprio un maestro a ricostruire quel gran casino che è il nostro mondo. Un delitto di quelli che piacciono tanto alle masse, padri eccellenti, intrighi politici, e la TV, la sede Rai di Palermo che cerca di accontentare tutti senza esporsi.
Una narrazione veloce e vivace. Personaggi a tutto tondo, visti con l'occhio ironico del maestro.

Agradable de llegir

Questo Camilleri senza Montalbano io lo vedo diverso da ogni altra cosa di Camilleri che io almeno abbia letto, un po' sulla linea del durissimo "Tailleur grigio" dello stesso autore. Siamo nel territorio dell'oggi e in ambiti (professionali, politici e ambientali) che l'autore conosce bene. Una commedia umana che raggiunge un 150% sulla scala del realismo. Manca la bonomia ironica, manca la luce etica e affettiva che ci ha accompagnato anche nelle storie più recenti, fino a che il protagonista è stato il commissario Montalbano. Sia pure un Montalbano più cupo sul piano personale e soprattutto sul piano collettivo.
Qui non c'è accanto a noi la mediazione di un eroe. Qui non ci sono eroi, non ci sono quasi colpe: c'è una struttura show more narrativa abile nel gettare la rete e poi tirarla a riva con dentro a dibattersi i protagonisti e il lettore insieme. Senza scampo. Un romanzo più vicino a "Gomorra" o a "Il potere del cane" - per intenderci - che al Camilleri che abbiamo conosciuto. Sempre da non perdere, ma sapendo che lascia la bocca spaventosamente amara. show less

El protagonista Michele Carusso és el director de la RAI a Palermo, ens explica de forma trepidant com funciona una redacció d'informatius de televisió. Com es relacionen els diferents membres de l'equip periodístic: rancúnies, enveges, ganes de passar alguns per davant dels altres, informadors externs que en alguns moments ajuden a tenir accès a informacions amagades... El desencadenant de la narració és l'assassinat d'una jove estudiant, el seu nòvio de seguida és agafat per la policia com a suspitós, però casualment és el fill d'un senador. Totes les intrigues possibles es mouen durant la investigació, de caire polític, econòmic i la màfia envoltant-ho tot.
Les relacions de parella del protagonista, casat amb la filla show more d'un Senador, separats temporalment i actualm.ent amistançat amb la dona del seu company de redacció.
És un Camilleri diferent, enginyós i vital, ràpid i interessant, fa que llegeixis la novel·la en una estona, deixant-te un agradable regust. El regust dels exquisits plats de pasta siciliana. show less

Al ritme que funciona Andrea Camilleri en les seves velleses, no sé si “La muerte de Amalia Sacerdote” és la seva penúltima novel·la o ja és l’antepenúltima, però segur que és la primera que publica abans traduïda que en la seva versió original (potser perquè calia que guanyés el II premi internacional de novel·la negra de RBA). Per cert, a Itàlia quan es publiqui es titularà “La Rizzagliata”, que és un ormeig de pesca que en català es diu “rall” i que sembla molt adequat per atrapar peixos estúpids i deixar escapar els més espavilats.

Amalia Sacerdote és una jove estudiant, filla d’un polític sicilià, a qui troben assassinada al seu apartament. El principal sospitós és el seu nòvio, fill show more precisament d’un senador que milita al partit oposat. Però la trama criminal queda en segon terme des de l’inici de la novel·la, perquè el que interessa Camilleri és retratar els mecanismes del poder a la societat siciliana i, de retruc, a la resta d’Itàlia. Centrada en la figura d’un director del noticiari de la RAI, per les seves pàgines desfilen periodistes, advocats, mafiosos, polítics, financers i confidents; cadascú defensa els seus interessos i amb mitges paraules deixa entendre quins són els seus desitjos i què cal fer per mantenir l’equilibri de forces i, per tant, el statu quo. Segons Camilleri, la “veritat” oficial és en mans d’una xarxa de personatges que són enemics en públic, però que actuen en secreta connivència perquè res no canviï.

Mai no fa mal denunciar l’embull on ens trobem ficats els ciutadans de democràcies nominals, però en altres ocasions Camilleri ho ha explicat de forma més entretinguda. Aquí, la profusió de personatges i els nombrosos conflictes d’interessos creen confusió en el lector, que acaba per desentendre-se’n. De la lectura em quedo només amb la bonica subtrama d’un amor perdut i recuperat, l’únic moment en que els personatges deixen de ser peces d’un joc d’escacs gegantí per adquirir formes humanes. show less

Michele Caruso, director de la RAI en Palermo, se niega a que el auto de procesamiento de Manlio Caputo, hijo del líder de la izquierda siciliana y acusado del homicidio de su novia Amalia Sacerdote, hija a su vez de un notable diputado del partido rival, abra el informativo regional de la tarde: «Esta historia es peligrosa para todos, también para quien debe dar la noticia». Y es que «una pura y simple noticia de sucesos» no es pura ni simple en Sicilia, en donde política, mafia y familia conforman una red tan sólida, que hasta la justicia y el periodismo los dos escenarios en los que transcurre esta magistral novela están a su servicio. Y en la que unos y otros confabulan, no para encontrar la verdad, sino para esconderla. La show more muerte de Amalia Sacerdote no es sólo una novela sobre la corrupción política, sino también sobre la fidelidad al orden establecido: los títeres de la televisión, la farsa de los abogados, el farol del fiscal, la desaparición de las pruebas, el misterioso amante de Amalia Sacerdote y, por supuesto, el alto precio de negarse a mirar hacia otro lado.

Fuente: http://www.rbalibros.com/ show less