Exit West (2017)

Sortida a Occident, de Mohsin Hamid, comença sent una història d’amor íntima i emocionant i acaba sent una profecia novel·lada sobre el futur que, globalment, ens espera. En Saeed i la Nadia són dos joves que viuen en un país del qual no se’ns diu el nom però que per les seves característiques -és musulmà i està governat per un règim autoritari contra el qual se subleven milícies integristes- resulta familiar. L’amor entre en Saeed, retret i conservador, i la Nadia, valenta i independent, creix a mesura que el seu país s’esllavissa per l’abisme de la guerra, cosa que els obliga a fugir. És en aquest punt que Hamid es treu de la màniga un cop d’efecte argumental que desplaça les coordenades de gènere de la novel·la. Resulta que, arreu del planeta, han començat a aparèixer portes secretes i especials que transporten qui les travessa a un altre indret del globus. La introducció d’un element tan explícitament fantasiós fa que, després de creure durant tot el terç inicial que ens trobàvem davant d’un relat realista (si bé l’autor va preparant el que vindrà mitjançant unes escenes breus i estranyes), de sobte ens descobrim abocats a una mena de faula futurològica.

Exit West is animated – confused, some may think – by this constant motion between genre, between psychological and political space, and between a recent past, an intensified present and a near future. It’s a motion that mirrors that of a planet where millions are trying to slip away “from once fertile plains cracking with dryness, from seaside villages gasping beneath tidal surges, from overcrowded cities and murderous battlefields”.