L'escanyapobres

“L’escanyapobres” és una novel·la curta de Narcís Oller, premiada en els Jocs Florals del 1884 que de seguida va gaudir del favor de la crítica i els lectors. La novel·la connecta amb una determinada línia de la narrativa modernista, concretament la de Raimon Casellas i Víctor Català. Actualment, la crítica la valora com l’obra més moderna d’Oller, juntament amb “La bogeria”, pel seu estil i per la seva capacitat d’adaptació a les fórmules de la novel·la curta. Subtitulada “estudi d’una passió” convergeixen, d’una banda, la pretensió cientificista i la inclinació psicològica de la novel·la realista.
El tema de l’avarícia tenen una llarga tradició, però en el segle XIX aquest arquetipus show more literari adquireix un relleu especial. L’avarícia ja no és vista com un pecat capital sinó com una funció aberrant dels processos econòmics imperants en la societat vuitcentista. La figura de l’avar és present en l’obra d’autors com Pérez Galdós o els novel·listes russos. Narcís Oller crea un personatge de l’avar que entronca amb la tradició però alhora renova el model. Fa una reinterpretació realista i local d’una figura estereotipada.
Els protagonistes de la novel·la són tres: l’escanyapobres (l’Oleguer), el notari Xirinacs i la seva dona, la Tuies, que després de quedar-se vídua es casarà amb l’Oleguer. Els tres són personatges unidimensionals, focalitzats en funció de la seva avarícia i presos en un moment concret de la seva trajectòria vital. Són tres personatges que reben l’impacte econòmic dels nous temps, però només són capaços d’enfrontar-s’hi amb armes antigues. Magí Xirinacs cobeja propietats, la Tuies és “una vera encarnació de l’avarícia més cruel i refinada” i la conducta de l’escanyapobres respon a l’odi d’un marginat social, víctima del progrés, un personatge que s’encamina a la seva autodestrucció. Des del principi de l’obra Oller es serveix del recurs de l’animalització per subratllar la seva degradació. La passió que sent pels diners esdevé patològica i carregada de ressons eròtics i litúrgics. La negativitat absoluta de l’Oleguer i la Tuies impedeix la identificació o simpatia de l’autor cap als seus personatges com passa en les seves altres novel·les. La successió dels diversos espais de la novel·la – el magatzem, la Coma, el castell, la mina – ressegueix la degradació del personatge i el seu procés d’allunyament de la societat. La seva única possibilitat de regeneració es produeix en contacte amb la natura i la bondat de la Coma.
L’Oleguer se’ns presenta com un ésser desarrelat del seu medi natural. El contacte amb la natura desperta en ell vagues enyorances. La retirada a la Coma l’apropa a la natura i s’humanitza però ja és massa tard.
Al marge d’aquests tres personatges principals els personatges secundaris fan de contrapunt i excepte l’Eloi que representa el pas de l’agricultura al proletariat i és, també, un alienat, víctima i assassí al mateix temps, els altres personatges representen valors positius: Pere de les Borges (el treball productiu i la dignitat), Cileta (la feminitat) i l’escrivent del notari (la generositat).
La novel·la presenta una visió històrica de l’impacte de la industrialització en el camp català. La novel·la mostra l’esfondrament de l’antic règim, simbolitzat pel castell i la irrupció de la nova societat capitalista. L’arribada del progrés (el tren) i la manera de ser de la societat rural i el desenvolupament capitalista provoquen la ruïna econòmica del poble de Pratbell. És un moment de canvi, l’agricultura és substituïda per una explotació minera i la implantació d’indústries tèxtils. La confrontació natura-civilització és un altre dels temes cabdals de l’obra.
En conclusió, és una de les novel·les més aconseguides de Narcís Oller, la seva millor creació estilística per la capacitat de concentració i intensitat i el domini de la tècnica de la novel·la breu i és l’obra que reflecteix millor la idea d’un realisme-naturalisme autòcton. Al marge de l’interès literari té un interès històric perquè reflecteix l’impacte de la industrialització en el camp català. show less

Aquesta és una novel·la curta, en poc menys de cent pàgines l'autor és capaç de transmetre'ns una societat canviant, l'abandonament de la pagesia com a forma de vida a la indústria tot seguit a l'arribada del tren a la comarca. Ens retrata uns personatges ben definits que ens fan sentir la bonhomia de la vida prop de la natura en front d'una nova forma de producció que envileix els individuus per poder sobreviure a unes condicions de vida desconegudes fins al moment.
L'Oleguer, traginer que obre un magatzem, no se sap ben bé si de manera il·lícita, i que a poc a poc va endurint-se i deixant-se portar per l'avarícia. El seu amic el notari Magí, amant de les propietats mobiliàries, i la seva dona Tuies que té els mateixos show more interessos que l'Oleguer. Ens quedarà clar quan a la mort del notari, l'Oleguer es casi amb la Tuies perquè tots dos volen el mateix; poder comptar els diners que tenen. La resta de personatges que apareixen també mostren clarament el tipus de societat de l'època; el pagès noble i treballador, en Pere, la seva família, la Cileta alegre i eixerida que durant un curt període fa pensar l'Oleguer com podria ser una vida en família. La gent del poble que de mica en mica va marxant cap a ciutat per poder guanyar-se la vida. I l'Eloi, renconiós i vengatiu, en contrast amb l'ajudant del notari generós fins l'extrem de posar al difunt notari el seu vestit per a ser enterrat dignament.
La història ens remet a moltes novel·les de l'època, franceses i espanyoles on es fa un retrat d'una passió fins l'extrem i la cosequent moralitat. show less

La música de la llengua.

La bellesa és a les paraules, a les expressions, a la música de la llengua. També a les descripcions, als personatges caricaturitzats. No puc oblidar que és un llibre del segle XIX, però quina música, quina música... Fa de tan bon escoltar.

H1.31.5

UG-2

Introducció d'Alan Yates

Català