LBB-3

H1.32.6

KB-3

BLANQUERNA

El Libre (segons la rúbrica inicial) o romanç (com l'anomena
l'autor) de Evast e de Aloma e de Blanquerna son fill és el
primer intent de novel la biogràfica en la literatura occidental
de l'Edat Mitjana i -amb un burgès com a protagonista
i no un cavaller-l'obra que més detalladament precisa els ambients
de la societat de la seva època. El seu autor, Ramon Llull
( 1232-1316), patge de Jaume I el Conqueridor i, més tard
preceptor del futur rei de Mallorca Jaume, viu irregularment fins
als trenta anys, quan, rera una crisi religiosa, es lliura a l'estudi
de les ciències i de la filosofia i a la composició de llibres,
tot esdevenint no sols el forjador del català literari sinó,
en paraules de M. Batllori, «el pare de la combinatòria occidental,
amb projeccions d'abast europeu damunt la mnemotècnica
cabalística de Giordano Bruno i damunt la ciència
universal de Lebniz»

El Blanquerna ens és presentat aquí globalment per l'autor
illenc Antoni Taltavull, adés en una tria de fragments seguint
fidelment, com és habitual en la col lecció, la llengua original
(això sí, quan convé amb les pertinents anotacions), adés
amb resums d'aquelles seqüències imprescindibles per
seguir-ne tot el fil narratiu; tot plegat ha estat revisat per un expert
lul lià, Josep M. Ruiz Simon, a fi d'aconseguir un volum
funcional i sense enfarfagaments.

Blanquerna-llibre iniciat a Montpeller entre 1278 i 1288
i acabat el 1294, rera la renúncia al papat de Celestí V-
està organitzat en cinc apartats amb l'objectiu de donar exemple
als cristians de l'època dels cinc possibles estats de vida
que podien prendre -la vida matrimonial (exemplificada pels
pares del protagonista, Evast i Aloma), la religiosa o monàstica,
la clerical episcopal, la de pontífex o Papa i, finalment.,
l'ermitana, que origina el cèlebre Libre d'Amich e Amat-, com
a resposta a la crisi de la societat feudal davant l'aparició, en temps
de Llull, d'un món nou -el del mercantilisme-, desprovist
de qualsevol tendència contemplativa.

BLANQUERNA

DEL ESTADO DE PRELACIA EN OBISPOS Y ARZOBISPOS,
DIVIDIDO EN ONCE CAPÍTULOS

CAPITULO LXXIV

Cómo el Abad Blanquerna fué elegido Obispo, y, contra su
voluntad, confirmado en esta dignidad por el Santo Padre de Roma.

FORMULA PARA LA BUENA ELECCIÓN DE UN BUEN OBISPO

I. Después de haber el Obispo renunciado su obispado, y
retirádose ya en el monasterio y estudio del idioma arábigo, que
él mismo había establecido y fundado, a fin que muchos pudiesen estudiar y aprender en él varias ciencias e idiomas, según
hemos dicho en el antecedente libro, los Canónigos se juntaron
en Capitulo para disponer la elección de prelado; en cuya ocasión
dijo uno de ellos, "que antes de pasar a la elección, sería
muy conveniente tomar consejo del Obispo que había renunciado
el obispado, para saber cuál de entre todos le parecía debía ser
elegido Obispo; pues, por tanto, había renunciado, deseoso de
morir para honrar a Jesucristo, le parecía que debía ser llamado
a la elección y votar en Capítulo como los demás. Todos aprobaron
la propuesta del Canónigo, y luego le enviaron a llamar
Vino, pues, a Capítulo el que antes había sido Obispo, y después
de haberle notificado el motivo por el cual le habían hecho venir,
dijo en presencia de todos eligiesen al Abad Blanquerna, pues no
sabía otro tan digno como él para ser Obispo. Y caso que lo
rehusase, les aconsejaba eligiesen Obispo según el modo y arte
de elección.