Un home de paraula

Tot i que el ritme narratiu és una mica irregular, aquest llibre aconsegueix transmetre una emotivitat constant que et captiva totalment sense caure en el sentimentalisme fàcil. I tenint en compte que l'obra és gairebé el 100% autobiogràfica, era un perill evident que la Monsó ha evitat molt bé.

L'estructura dels capitols, que alternen la narració de com l'autora va conèixer el seu home i la història de què va significar la seva mort, és un dels punts forts del llibre. Et permet anar coneixent, de mica en mica, una gran història d'amor, i també de mica en mica vas entenent perquè aquesta pèrdua és tant dolorosa per a l'autora/protagonista. Alternar moments feliços amb d'altres absolutament desesperants permet destensar show more els moments de major tensió emotiva, que es farien insuportables si se succeïssin un darrere l'altre.

Gràcies a aquesta obra m'he fet a la idea de què pot significar i de com et pots arribar a sentir si perds aquells a qui més estimes. I demostra que la desesperació i la tristesa poden arribar a ser extraordinariament creatives si es canalitzen perquè fructifiquin, per tal que no siguin un sentiment erm, estèril. show less

Realitat novel·lada, vaig sentir-me molt a prop de l'autora mentre el llegia perquè ella em va deixar entrar molt endins. És un comiat d'algú que ha estimat, estima i estimarà molt. El llibre té diverses lectures, i no en el sentit figurat sinó en el sentit literal del terme. Imprescindible.

A la mort del seu marit ens explica records de la seva vida. Escriu el llibre per superar el dol. Els personatges no són creibles, però hi han moments interessants d'emoció continguda.

Es el dol que fa la autora després de la mort del seu home.