La Ciutat cansada

L’any passat s’edità per primera vegada ‘La ciutat cansada’ (Edicions 62), novel·la inacabada de Pere Calders, escrita entre 1944 i 1952, durant el seu llarg exili mexicà. Sobre el motiu de la seva incompletesa, la conjectura més plausible seria la hipotètica falta de sintonia entre l’autor i els seus lectors. No cal oblidar que, per a una llengua d’àmbit territorial restringit com la nostra, l’exili dels seus escriptors implica la pèrdua de contacte amb la parla viva i amb els interessos de la seva societat. No és d’estranyar doncs que Calders, mancat de la guia que podria representar una reacció als seus escrits, optés pel gènere més econòmic del conte i abandonés una empresa més ambiciosa en la qual ja show more havia esmerçat alguns anys.

Una qüestió encara més opinable seria l’oportunitat d’editar una novel·la inacabada sense el permís de l’autor. Donat que Calders és un escriptor molt popular, és lícit sospitar raons purament crematístiques darrera d’aquesta maniobra. Afortunadament, l’obra es trobava en un estat avançat de gestació i les seves pàgines ofereixen nombrosos motius de gaudi als seus lectors, o sigui que es pot dir que estem d’enhorabona.

[—No temo l’imprevist —respon ella—. És massa familiar, massa de cada dia. Em fan més por les coses que es poden preveure, perquè s’anuncien i escurcen el temps.]

L’acció té lloc en una “enorme ciutat catalana, difícil de localitzar en els mapes corrents”, en la qual un grup de llogaters desnonats inicia una marxa incerta que tant podria ser una peregrinació com un exili. Al voltant d’aquest grup trobem representants de les forces vives i altres membres de la societat civil, la majoria d’ells insatisfeta pel paper que els ha tocat representar. Hi ha nombroses peripècies d’una negra comicitat on l’autor es burla de les convencions, els principis i la retòrica nacional, burles més significatives encara si hom pensa en la seva situació d’exiliat polític. Abunden els estirabots, les imatges inesperades i unes descripcions heterogènies que són precursores de Perec. I malgrat la falta de conclusió del relat, el seu caràcter episòdic i coral pot ser llegit com una successió de contes digne del millor Calders. show less