When Money Dies: The Nightmare of Deficit Spending, Devaluation, and Hyperinflation in Weimar Germany
by Adam Fergusson
On This Page
Description
"When Money Dies" is the classic history of what happens when a nation's currency depreciates beyond recovery. In 1923, with its currency effectively worthless (the exchange rate in December of that year was one dollar to 4,200,000,000,000 marks), the German republic was all but reduced to a barter economy. Expensive cigars, artworks, and jewels were routinely exchanged for staples such as bread; a cinema ticket could be bought for a lump of coal; and a bottle of paraffin for a silk shirt. show more People watched helplessly as their life savings disappeared and their loved ones starved. Germany's finances descended into chaos, with severe social unrest in its wake. Money may no longer be physically printed and distributed in the voluminous quantities of 1923. However, "quantitative easing," that modern euphemism for surreptitious deficit financing in an electronic era, can no less become an assault on monetary discipline. Whatever the reason for a country's deficit-necessity or profligacy, unwillingness to tax or blindness to expenditure-it is beguiling to suppose that if the day of reckoning is postponed economic recovery will come in time to prevent higher unemployment or deeper recession. What if it does not? Germany in 1923 provides a vivid, compelling, sobering moral tale. show lessTags
Recommendations
Member Reviews
I remember learning a little about the Weimar Republic many years ago during my history A-Level and being struck by the insanity of its 1923 hyperinflation. This book, originally published in 1975, seeks to calmly explain how such an extreme, bizarre situation eventuated. By November of 1923:
Whilst the month before:
This madness was enabled by Dr. Havenstein of the Reichsbank, who cranked out more and more ridiculous denominations of banknote, until Germany was drowning in money worth practically nothing. The highest denomination he reached was 100 billiards, apparently also the highest ever printed. That would be 100,000,000,000,000. As the book makes clear, however bewildering this forest of zeros is to the contemporary reader, it was so much worse for those in the midst of it. Prices were very difficult to calculate and changed constantly; there seemed no hope of things getting better. Those in charge of the German economy did not fully grasp what was happening. Havenstein insisted throughout that he was responding to inflation by printing money, rather than furthering it. In retrospect, it is easy to criticise those involved for economic ignorance. That would be highly unfair, given the multiple crises Germany was dealing with, to the extent that civil war and fragmentation into multiple states was a genuine possibility. Moreover, what might be carelessly termed the standard laws of economics, or at least expectations of economics, no longer apply when money ceases to be trusted. When hyperinflation ended, it did so quite abruptly with the introduction of a new currency, the Rentenmark.
Fergusson gives a clear and convincing explanation of why hyperinflation was allowed to go on as long as it did: basically, political weakness. Inflation was used as a tool to keep unemployment low, despite it becoming clear that the economy would need to deal with its underlying post-war weaknesses sooner or later. The politics of hyperinflation are very interesting, including how the pain was shared between social classes and the initial rise of Hitler to national notice. Although the book is only 250 pages, it manages a thought-provoking discussion of the consequences of hyperinflation, not just for Germany. 'When Money Dies' concludes with these striking comments:
The government would shortly be unable to pay cash wages to the Army, to the police, or to its own officials. Already the officers of the Ministry of Finance itself were being paid partly in potatoes. The budgetary estimates included on every page the outrageous reminder, in brackets, that all figures were in quadrillions [fifteen noughts].
Whilst the month before:
On October 15, the mark’s rate against the pound passed 18 milliardsshow more
[18,000,000,000]. On October 21 [...] the mark had moved in three days from 24 milliards to 80 milliards to the pound… At the end of the month the banknote circulation amounted to 2,496,822,909,038,000,000, and still everybody called for more.
This madness was enabled by Dr. Havenstein of the Reichsbank, who cranked out more and more ridiculous denominations of banknote, until Germany was drowning in money worth practically nothing. The highest denomination he reached was 100 billiards, apparently also the highest ever printed. That would be 100,000,000,000,000. As the book makes clear, however bewildering this forest of zeros is to the contemporary reader, it was so much worse for those in the midst of it. Prices were very difficult to calculate and changed constantly; there seemed no hope of things getting better. Those in charge of the German economy did not fully grasp what was happening. Havenstein insisted throughout that he was responding to inflation by printing money, rather than furthering it. In retrospect, it is easy to criticise those involved for economic ignorance. That would be highly unfair, given the multiple crises Germany was dealing with, to the extent that civil war and fragmentation into multiple states was a genuine possibility. Moreover, what might be carelessly termed the standard laws of economics, or at least expectations of economics, no longer apply when money ceases to be trusted. When hyperinflation ended, it did so quite abruptly with the introduction of a new currency, the Rentenmark.
Fergusson gives a clear and convincing explanation of why hyperinflation was allowed to go on as long as it did: basically, political weakness. Inflation was used as a tool to keep unemployment low, despite it becoming clear that the economy would need to deal with its underlying post-war weaknesses sooner or later. The politics of hyperinflation are very interesting, including how the pain was shared between social classes and the initial rise of Hitler to national notice. Although the book is only 250 pages, it manages a thought-provoking discussion of the consequences of hyperinflation, not just for Germany. 'When Money Dies' concludes with these striking comments:
Money is no more than a medium of exchange. Only when it has a value acknowledged by more than one person can it be so used… The discovery that shattered [German] society was that the traditional repository of purchasing power had disappeared and there was no means left of measuring the worth of anything… For most, the degree of necessity became the sole criterion of value, the basis of everything from barter to behaviour. Man’s values became animal values. Contrary to any philosophic assumption, it was not a salutary experience.show less
Interesting survey of the post-WWI hyperinflation in Germany and to a lesser extent, the inflation in Austria and Hungary.
Until I was halfway through, I didn't know about the recent resurgence of interest in the book. (I discovered it through a reference elsewhere.) Despite the publisher's blurb about "quantitative easing" on the back of the book, and the author's Conservative credentials, I think anyone reading this as a cautionary tale about modern monetary policy may leave disappointed. As it was published in Britain in 1975, it may well be viewed as a warning about the inflation then taking place.
Read it for what it is--a sobering story of what happens not just to a country and industry but to ordinary people when currency ceases show more to have value and citizens no longer have faith that it will be worth anything. show less
Until I was halfway through, I didn't know about the recent resurgence of interest in the book. (I discovered it through a reference elsewhere.) Despite the publisher's blurb about "quantitative easing" on the back of the book, and the author's Conservative credentials, I think anyone reading this as a cautionary tale about modern monetary policy may leave disappointed. As it was published in Britain in 1975, it may well be viewed as a warning about the inflation then taking place.
Read it for what it is--a sobering story of what happens not just to a country and industry but to ordinary people when currency ceases show more to have value and citizens no longer have faith that it will be worth anything. show less
Adam Fergusson is a good writer. There are so many well turned phrases in this book describing the hyperinflation in Germany that paved the way for Hitler. I'm not sure what I really learned, other than maybe to grow a garden, buy some land, raise some cattle, have some gold or silver and maintain my moral sensibilities. To borrow one of Fergusson's phrases, other than a few snippets of wisdom I'm left "to wander in the quagmires of irrelevant historical analogy". Here is his summary, "What really broke Germany was the constant taking of the soft political option in respect of money." Here are some of his best phrases:
"Life ground on in a pother of financial worries for all classes."
"No situation, however, was so bad that summer that show more Dr. .... could not make it worse."
"It is indisputable that in those inflationary years Hitler felt his political strength as a national figure and first tried his fingers for size on the throat of German democracy."
"The longer the delay the more savage the cure." show less
"Life ground on in a pother of financial worries for all classes."
"No situation, however, was so bad that summer that show more Dr. .... could not make it worse."
"It is indisputable that in those inflationary years Hitler felt his political strength as a national figure and first tried his fingers for size on the throat of German democracy."
"The longer the delay the more savage the cure." show less
Интересный взгляд на гиперинляцию веймарской республики. Большое количество фактов и причин гиперинфляции раскрыты в книге. Есть интересные отрывки из рассказов людей, которые прожили данную инфляцию. Раскрыты главные игроки, которые помогли осуществить финансовое становление Третьего Рейха.
As the blurb said, at some point you run out of words to describe how the situation just gets worse and worse, but that is the point of the book...
Helps you understand why there's so many Zimbabweans in SA...
A scary read while Bernanke is priming the presses for more Quantative Easing...
Helps you understand why there's so many Zimbabweans in SA...
A scary read while Bernanke is priming the presses for more Quantative Easing...
This book got some stunning reviews on Amazon, but i found it to be tough sledding. Interesting topic and timely, but then book is hard to follow in places.
Alemanya va patir en un període de 15 anys tres grans crisi consecutives: la derrota en la primera guerra mundial (amb 1,6 milions de morts, 3,5 de ferits, la pèrdua del 13% del seu territori i la totalitat de les colònies) , hiperinflació (un bilió per cent entre 1918 i 1923) i la crisi econòmica iniciada el 1929 que va dur els nivells d’atur a superar el 30% el 1932. Aquest llibre tracta del shock inflacionari dels anys 20 que va desolar centreuropa, i ens pot ajudar a entendre perquè una part del poble alemany va acabar votant una opció política que mostrava energia per solucionar els problemes.
L'obra és l’única que l’autor Adam Fergusson ha escrit sobre economia i es nota; alguns temes econòmics importants son show more tractats superficialment i de forma incompleta i per tenir una idea de conjunt s’han de complementar amb altres fonts. Malgrat això, conté molta informació valuosa i explica bastant be el procés hiperinflacionari i com es va aconseguir tornar a un equilibri. Molts pocs llibres tracten aquest tema amb l'extensió que ho fa l'autor.
Potser l'element que més m'ha cridat l'atenció és que durant molt temps els alts funcionaris del ministeri d'economia i del banc central alemany sostenien que la impressio de bitllets no era la causa de la inflació, sino un remei que permetia que l'economia continués operant, fent palès que l'estupidesa econòmica no és un producte exclusiu dels nostres dies, aquesta ja ve de lluny i pot afectar a qualsevol pais.
La primera edició és de 1975, i va tenir una segona reimpressió el 2015 perquè previament Warren Buffett, fent una gran hipèrbole amb l'economia del moment, l'havia recomanat ; algunes còpies de segona mà de l'edició original es van arribar a vendre per 1.600 lliures. Sense dubte un nivell de preus al qual Alan Greenspan no dubtaria en qualificar d'exuberància irracional.
RESUM DEL LLIBRE
A l’inici de la guerra, els objectius econòmics alemanys eren preservar les reserves d’or i el finançament de la guerra. El primer objectiu es va assolir eliminant la convertibilitat del marc en or. El segon objectiu es materialitzava permetent al Banc Central comprar bons del tresor del govern (amb 3 mesos de venciment) i a descomptar lletres de canvi comercials, així com atorgar préstecs hipotecaris a empreses, entitats locals i regionals i les noves corporacions militars. Els préstecs es materialitzaven en diners impresos de bell nou. Aquestes mesures van permetre imprimir grans quantitats de bitllets nous. Es tenia l’esperança de guanyar la guerra i que els perdedors es fessin càrrec del deute.
A mida que es va veure que el final de la guerra no seria ràpid, es va decidir que aquesta es finançaria principalment amb préstecs (bons venuts als ciutadans) i no amb impostos (al contrari que França o el Regne Unit; en aquest últim cas es taxava especialment els sectors econòmics als quals la guerra portava prosperitat econòmica). Es van fer vuit emissions de bons al llarg de la guerra, les quals van cobrir tres cinquenes parts de la despesa militar. La resta principalment va ser finançada pels bons del tresor a 3 mesos que no s’havien dut al BC sinó que havien estat adquirits per bancs.
Tot això va provocar un augment monumental de la impressió de paper moneda i durant la guerra la inflació anual mitja ja era del 20% .
El Tractat de Versalles va imposar als derrotats el pagament d’unes reparacions a les nacions guanyadores; si be l’import total no va ser determinat de forma exacta, es va acordar que Alemanya pagués 20 mil milions de marcs-or a compte. Keynes ja va advertir a la seva obra “Les conseqüències econòmiques de la pau” que el volum previst de reparacions era impagable, i un dels efectes més immediats de la signatura del Tractat de Versalles va ser l’increment de la inflació a Alemanya.
La hiperinflació va iniciar-se abans a Àustria i Hongria. Àustria també havia de fer front a reparacions de guerra (pel Tractat de Saint Germain de Laye), i havia passat de ser el centre d’un extens imperi a constituir-se en un estat amb una capital desproporcionada i sense els medis econòmics per alimentar adequadament a la seva població.
El maig de 1921 es va definir l’import de les reparacions, així como el seu calendari. El total a pagar 132 mil milions de marcs-or (una xifra que tothom sabia que era inassolible), encara que la quantitat realment esperada era de 41 mil milions, un cop descomptats els pagaments ja fets. El pagament es podia fer en or, divises o espècies.
El BC alemany anava imprimint bitllets per pagar les reparacions de guerra, l’administració de l’estat i mantenir el crèdit a les empreses. L’augment de la massa monetària depreciava el marc, encarint les importacions i tot el que d’elles depenia (matèries primeres per a la indústria, menjar per les famílies).
Tant des del punt de vista dels experts del govern com del BC, la causa de la inflació era la pèrdua de valor del marc alemany respecte a les altres divises (que encaria les importacions), problema que era compensat amb la impressió massiva de paper moneda.
La hiperinflació va causar una sèrie de problemes i distorsions.
- Pèrdua de valor dels estalvis de les famílies i la no creació d’estalvi nou, atès que tota la renda familiar es gastava en consum o en productes que oferissin una protecció contra la inflació.
- Reducció dels ingressos fiscals de l’estat, provocat per la reducció del valor de la moneda entre el moment del meritament fiscal i el de la recaptació efectiva.
- Moltes empreses van invertir en naus i equipament nou per mantenir el seu patrimoni.
- Totes les transaccions es duien a terme al comptat; no podia donar-se crèdit perquè els imports a pagar no tenien cap valor al seu venciment.
- Increment de valor de les accions en les borses; la seva compra era una mesura de protecció contra la inflació.
- El preu dels productes alemanys a l’exterior era escandalosament baix, la qual cosa provoca greus queixes dels seus competidors i especialment França.
- Pèrdua de l’esperit cívic, provocant entre altes una alta defraudació fiscal. Per exemple, les empreses importadores compraven a un preu però en declaraven un de major, guardant la diferència en divises; similarment, les empreses exportadores venien a un preu però en declaraven un de menor, guardant la diferència en divises a l’exterior (Holanda, p.e.)
De forma beneficiosa per l’estat alemany, aquest va reduir a zero els deutes que l’estat havia assumit per finançar la guerra. Això va empobrir a tots els ciutadans que havien subscrit bons.
Alemanya tenia serioses dificultats per pagar les reparacions. El desembre de 1922 es va celebrar una conferència a Londres entre Alemanya i els aliats amb l’objectiu de trobar una solució als problemes econòmics alemanys. Alemanya va proposar una moratòria de dos anys en el pagament de les reparacions de guerra, la qual no va ser acceptada per França. Malgrat el refús, Alemanya va deixar de pagar-les (va incomplir 34 vegades en 3 anys), i com a conseqüència el gener de 1923 França i Bèlgica van ocupar el Rhur i passaren a explotar pel seu benefici els seus recursos econòmics (carbó, ferro i acer). Per Alemanya, això implicava perdre els ingressos fiscals del Rhur i haver d’importar (i pagar) el carbó que la zona produïa. Els habitants de la zona es van oposar fortament a aquesta ocupació i van declarar-se en vaga. L’estat alemany pagava els sous del vaguistes, augmentant el dèficit fiscal.
Durant el període d’hiperinflació, l’economia alemanya va mantenir un nivell molt alt d’ocupació; el sindicats demanaven –i obtenien- els increments salarials que els permetien no perdre massa poder adquisitiu. Sembla que la corba de Phillips es complia. I el nombre de fallides empresarials va disminuir.
El col·lectiu més perjudicat era la classe mitja, i especialment aquells que depenien d’una renda, perquè per sobreviure sovint havien de vendre el seu patrimoni familiar i el parament de casa. El treball manual sindicat va passar a estar proporcionalment més valorat que el treball intel·lectual, el qual sovint no trobava clients (metges, advocats, arquitectes). Els pagesos van augmentar el seu nivell de vida, al ser productors de bens d’alta demanda. Sovint intercanviaven menjar per bens sumptuaris (pianos, mobles de marqueteria,..)
La indústria alemanya continuava produint, especialitzant-se temporalment en productes de baixa qualitat que és el que li demanava el mercat intern.
El BC, encara que cada vegada emetés bitlles de major denominació, no donava l’abast per imprimir els bitllets necessaris per l’economia; això va provocar que algunes empreses i entitats locals i regionals emetessin els seus propis bitllets (Notgeld), que el BC reconeixia com a vàlids.
La situació el 1923 ja era insostenible. Sovint la gent que tenia bens (pagesos) no acceptaven marcs com a medi de pagament, sinó que exigien o be divises o be altres bens, provocant escassetat alimentària. L’agost de 1923 es va nomenar un nou canceller, Gustav Stresemann i va introduir una sèrie de canvis.
El setembre de 1923 Stressmann va prende dues decisions importants:
- Declarar l'estat d'emergència, suspenent 7 articles de la constitució i otorgant al comandant en cap de l'exercit plens poders executius i administratius. Era una resposta a l'estat d'emergència declarat a Baviera i a les creixents desordres socials i polítics i per intentar eliminar pràctiques que dificultaven el subministrament d'aliments a la societat.
- Deixar de finançar la resistència dels treballadors en vaga al Rhur, arribant a un acord amb les forces de l’Entente, encara que això pogués afavorir el secessionisme de la regió i desmoralitzés a la societat alemanya que havia cregut en la resistència. Però era el primer pas per reduir el dèficit públic.
L’agost de 1923 s'havia proposat crear una divisa nova, el marc indexat al preu del sègol (Roggenmark), el qual no va ser acceptat per la inestabilitat en el preu d’aquest cereal. Es va canviar el sègol per l’or (Retenmark), sense convertibilitat i independent del govern; va entrar en vigor l’octubre de 1923. Era l’equivalent a un marc-or, i en teoria estava suportat per recursos de l’economia alemanya (actius agrícoles i industrials) . No era una moneda de curs legal, qualitat que mantenia el marc en paper (Papiermark). El seu preu era un bilió de marcs en paper.
La introducció del Retenmark va ser gradual. El preu del Retenmark es va mantenir, malgrat que encara s’imprimien nous marcs en paper (en 8 mesos el govern va emetre marcs en paper per un valor 12 vegades superior al stock existent); el motiu d’aquest fenomen va ser la confiança dels agent econòmics en la solució trobada.
El novembre de 1923 el BC va deixar de descomptar bons del tresor emesos pel govern. I a l’agost de 1924 el Retenmark va passar a ser una moneda de curs legal, incorporant la inscripció “Un bilió de marcs”. L’estabilització de preus va anar acompanyada d’uns reestructuració de personal en el sector públic (als ferrocarrils es va acomiadar al 10% de la plantilla) per reduir el dèficit i el seu finançament. La recaptació fiscal va millorar i al febrer de 1924 la situació ja era molt millor, es va aixecar l'estat d'emergència i la eliminació de 12 zeros al marc.
El setembre de 1924 va entrar en vigor el pla Dawes, que adaptava el pagament de les reparacions en funció de l'estat de l'economia alemanya i atorgava prèstecs dels Estats Units a Alemanya per facilitar el pagament de les reparacions als aliats.
L’element clau de l’estabilització va ser la finalització de la impressió de bitllets (gradual) juntament amb la creença per part de famílies i empreses que aquesta impressió havia cessat. show less
L'obra és l’única que l’autor Adam Fergusson ha escrit sobre economia i es nota; alguns temes econòmics importants son show more tractats superficialment i de forma incompleta i per tenir una idea de conjunt s’han de complementar amb altres fonts. Malgrat això, conté molta informació valuosa i explica bastant be el procés hiperinflacionari i com es va aconseguir tornar a un equilibri. Molts pocs llibres tracten aquest tema amb l'extensió que ho fa l'autor.
Potser l'element que més m'ha cridat l'atenció és que durant molt temps els alts funcionaris del ministeri d'economia i del banc central alemany sostenien que la impressio de bitllets no era la causa de la inflació, sino un remei que permetia que l'economia continués operant, fent palès que l'estupidesa econòmica no és un producte exclusiu dels nostres dies, aquesta ja ve de lluny i pot afectar a qualsevol pais.
La primera edició és de 1975, i va tenir una segona reimpressió el 2015 perquè previament Warren Buffett, fent una gran hipèrbole amb l'economia del moment, l'havia recomanat ; algunes còpies de segona mà de l'edició original es van arribar a vendre per 1.600 lliures. Sense dubte un nivell de preus al qual Alan Greenspan no dubtaria en qualificar d'exuberància irracional.
RESUM DEL LLIBRE
A l’inici de la guerra, els objectius econòmics alemanys eren preservar les reserves d’or i el finançament de la guerra. El primer objectiu es va assolir eliminant la convertibilitat del marc en or. El segon objectiu es materialitzava permetent al Banc Central comprar bons del tresor del govern (amb 3 mesos de venciment) i a descomptar lletres de canvi comercials, així com atorgar préstecs hipotecaris a empreses, entitats locals i regionals i les noves corporacions militars. Els préstecs es materialitzaven en diners impresos de bell nou. Aquestes mesures van permetre imprimir grans quantitats de bitllets nous. Es tenia l’esperança de guanyar la guerra i que els perdedors es fessin càrrec del deute.
A mida que es va veure que el final de la guerra no seria ràpid, es va decidir que aquesta es finançaria principalment amb préstecs (bons venuts als ciutadans) i no amb impostos (al contrari que França o el Regne Unit; en aquest últim cas es taxava especialment els sectors econòmics als quals la guerra portava prosperitat econòmica). Es van fer vuit emissions de bons al llarg de la guerra, les quals van cobrir tres cinquenes parts de la despesa militar. La resta principalment va ser finançada pels bons del tresor a 3 mesos que no s’havien dut al BC sinó que havien estat adquirits per bancs.
Tot això va provocar un augment monumental de la impressió de paper moneda i durant la guerra la inflació anual mitja ja era del 20% .
El Tractat de Versalles va imposar als derrotats el pagament d’unes reparacions a les nacions guanyadores; si be l’import total no va ser determinat de forma exacta, es va acordar que Alemanya pagués 20 mil milions de marcs-or a compte. Keynes ja va advertir a la seva obra “Les conseqüències econòmiques de la pau” que el volum previst de reparacions era impagable, i un dels efectes més immediats de la signatura del Tractat de Versalles va ser l’increment de la inflació a Alemanya.
La hiperinflació va iniciar-se abans a Àustria i Hongria. Àustria també havia de fer front a reparacions de guerra (pel Tractat de Saint Germain de Laye), i havia passat de ser el centre d’un extens imperi a constituir-se en un estat amb una capital desproporcionada i sense els medis econòmics per alimentar adequadament a la seva població.
El maig de 1921 es va definir l’import de les reparacions, així como el seu calendari. El total a pagar 132 mil milions de marcs-or (una xifra que tothom sabia que era inassolible), encara que la quantitat realment esperada era de 41 mil milions, un cop descomptats els pagaments ja fets. El pagament es podia fer en or, divises o espècies.
El BC alemany anava imprimint bitllets per pagar les reparacions de guerra, l’administració de l’estat i mantenir el crèdit a les empreses. L’augment de la massa monetària depreciava el marc, encarint les importacions i tot el que d’elles depenia (matèries primeres per a la indústria, menjar per les famílies).
Tant des del punt de vista dels experts del govern com del BC, la causa de la inflació era la pèrdua de valor del marc alemany respecte a les altres divises (que encaria les importacions), problema que era compensat amb la impressió massiva de paper moneda.
La hiperinflació va causar una sèrie de problemes i distorsions.
- Pèrdua de valor dels estalvis de les famílies i la no creació d’estalvi nou, atès que tota la renda familiar es gastava en consum o en productes que oferissin una protecció contra la inflació.
- Reducció dels ingressos fiscals de l’estat, provocat per la reducció del valor de la moneda entre el moment del meritament fiscal i el de la recaptació efectiva.
- Moltes empreses van invertir en naus i equipament nou per mantenir el seu patrimoni.
- Totes les transaccions es duien a terme al comptat; no podia donar-se crèdit perquè els imports a pagar no tenien cap valor al seu venciment.
- Increment de valor de les accions en les borses; la seva compra era una mesura de protecció contra la inflació.
- El preu dels productes alemanys a l’exterior era escandalosament baix, la qual cosa provoca greus queixes dels seus competidors i especialment França.
- Pèrdua de l’esperit cívic, provocant entre altes una alta defraudació fiscal. Per exemple, les empreses importadores compraven a un preu però en declaraven un de major, guardant la diferència en divises; similarment, les empreses exportadores venien a un preu però en declaraven un de menor, guardant la diferència en divises a l’exterior (Holanda, p.e.)
De forma beneficiosa per l’estat alemany, aquest va reduir a zero els deutes que l’estat havia assumit per finançar la guerra. Això va empobrir a tots els ciutadans que havien subscrit bons.
Alemanya tenia serioses dificultats per pagar les reparacions. El desembre de 1922 es va celebrar una conferència a Londres entre Alemanya i els aliats amb l’objectiu de trobar una solució als problemes econòmics alemanys. Alemanya va proposar una moratòria de dos anys en el pagament de les reparacions de guerra, la qual no va ser acceptada per França. Malgrat el refús, Alemanya va deixar de pagar-les (va incomplir 34 vegades en 3 anys), i com a conseqüència el gener de 1923 França i Bèlgica van ocupar el Rhur i passaren a explotar pel seu benefici els seus recursos econòmics (carbó, ferro i acer). Per Alemanya, això implicava perdre els ingressos fiscals del Rhur i haver d’importar (i pagar) el carbó que la zona produïa. Els habitants de la zona es van oposar fortament a aquesta ocupació i van declarar-se en vaga. L’estat alemany pagava els sous del vaguistes, augmentant el dèficit fiscal.
Durant el període d’hiperinflació, l’economia alemanya va mantenir un nivell molt alt d’ocupació; el sindicats demanaven –i obtenien- els increments salarials que els permetien no perdre massa poder adquisitiu. Sembla que la corba de Phillips es complia. I el nombre de fallides empresarials va disminuir.
El col·lectiu més perjudicat era la classe mitja, i especialment aquells que depenien d’una renda, perquè per sobreviure sovint havien de vendre el seu patrimoni familiar i el parament de casa. El treball manual sindicat va passar a estar proporcionalment més valorat que el treball intel·lectual, el qual sovint no trobava clients (metges, advocats, arquitectes). Els pagesos van augmentar el seu nivell de vida, al ser productors de bens d’alta demanda. Sovint intercanviaven menjar per bens sumptuaris (pianos, mobles de marqueteria,..)
La indústria alemanya continuava produint, especialitzant-se temporalment en productes de baixa qualitat que és el que li demanava el mercat intern.
El BC, encara que cada vegada emetés bitlles de major denominació, no donava l’abast per imprimir els bitllets necessaris per l’economia; això va provocar que algunes empreses i entitats locals i regionals emetessin els seus propis bitllets (Notgeld), que el BC reconeixia com a vàlids.
La situació el 1923 ja era insostenible. Sovint la gent que tenia bens (pagesos) no acceptaven marcs com a medi de pagament, sinó que exigien o be divises o be altres bens, provocant escassetat alimentària. L’agost de 1923 es va nomenar un nou canceller, Gustav Stresemann i va introduir una sèrie de canvis.
El setembre de 1923 Stressmann va prende dues decisions importants:
- Declarar l'estat d'emergència, suspenent 7 articles de la constitució i otorgant al comandant en cap de l'exercit plens poders executius i administratius. Era una resposta a l'estat d'emergència declarat a Baviera i a les creixents desordres socials i polítics i per intentar eliminar pràctiques que dificultaven el subministrament d'aliments a la societat.
- Deixar de finançar la resistència dels treballadors en vaga al Rhur, arribant a un acord amb les forces de l’Entente, encara que això pogués afavorir el secessionisme de la regió i desmoralitzés a la societat alemanya que havia cregut en la resistència. Però era el primer pas per reduir el dèficit públic.
L’agost de 1923 s'havia proposat crear una divisa nova, el marc indexat al preu del sègol (Roggenmark), el qual no va ser acceptat per la inestabilitat en el preu d’aquest cereal. Es va canviar el sègol per l’or (Retenmark), sense convertibilitat i independent del govern; va entrar en vigor l’octubre de 1923. Era l’equivalent a un marc-or, i en teoria estava suportat per recursos de l’economia alemanya (actius agrícoles i industrials) . No era una moneda de curs legal, qualitat que mantenia el marc en paper (Papiermark). El seu preu era un bilió de marcs en paper.
La introducció del Retenmark va ser gradual. El preu del Retenmark es va mantenir, malgrat que encara s’imprimien nous marcs en paper (en 8 mesos el govern va emetre marcs en paper per un valor 12 vegades superior al stock existent); el motiu d’aquest fenomen va ser la confiança dels agent econòmics en la solució trobada.
El novembre de 1923 el BC va deixar de descomptar bons del tresor emesos pel govern. I a l’agost de 1924 el Retenmark va passar a ser una moneda de curs legal, incorporant la inscripció “Un bilió de marcs”. L’estabilització de preus va anar acompanyada d’uns reestructuració de personal en el sector públic (als ferrocarrils es va acomiadar al 10% de la plantilla) per reduir el dèficit i el seu finançament. La recaptació fiscal va millorar i al febrer de 1924 la situació ja era molt millor, es va aixecar l'estat d'emergència i la eliminació de 12 zeros al marc.
El setembre de 1924 va entrar en vigor el pla Dawes, que adaptava el pagament de les reparacions en funció de l'estat de l'economia alemanya i atorgava prèstecs dels Estats Units a Alemanya per facilitar el pagament de les reparacions als aliats.
L’element clau de l’estabilització va ser la finalització de la impressió de bitllets (gradual) juntament amb la creença per part de famílies i empreses que aquesta impressió havia cessat. show less
Sep 20, 2018 (Edited)Catalan
Members
- Recently Added By
Author Information
7 Works 457 Members
Series
Belongs to Publisher Series
Common Knowledge
- Original title
- When Money Dies. The Nightmare of Weimar Collapse
- Alternate titles
- When Money Dies: The Nightmare of the Weimar Hyper-Inflation
- Original publication date
- 1975
- Important places
- Germany; Austria; Hungary
- Important events
- Hyperinflation in Weimar Germany; Occupation of the Ruhr; Weimar Republic
- First words*
- Quando una nazione non può più fare alcun affidamento sulla propria moneta e l'inflazione ha coinvolto un popolo intero, è logico e naturale guardare alla storia di quei popoli che hanno già attraversato questa tragica e ... (show all)sconvolgente esperienza, per trarne informazioni e lumi.
(Premessa)
Nel 1913, pochi anni prima dello scoppio della prima guerra mondiale, il marco tedesco, lo scellino britannico, il franco francese e la lira italiana avevano pressapoco lo stesso valore, mentre occorrevano quattro o cinque di... (show all) una qualsiasi di queste monete per fare un dollaro. Alla fine del 1923 sarebbe stato possibile cambiare uno scellino o un franco o una lira con una cifra pari a 1.000.000.000.000 di marchi tedeschi, ma in pratica nessuno voleva marchi. Il marco infatti era morto, dopo essere arrivato a valere un milione di milionesimo di se stesso, e aveva impiegato quasi dieci anni per morire.
Nella primavera del 2011, quando la crisi del debito sovrano imperversava in occidente, a Wall Street si leggeva la riedizione di When Money Dies, un libro scritto nel lontano 1975 da Adam Fergusson.
Introduzion... (show all)e di Loretta Napoleoni - Quotations*
- What broke the Germans was the constant taking of the soft political option when it came to matters of money
The point of no return therefore, was not a financial one, but a moral one.
Germans learned that thei... (show all)r traditional repository for wealth had disappeared, and thus the only mechanism for determining the value of an item was its immediate necessity.
Man's values became animal values.
A prostitute in the family was more valuable than a baby, a kilo of potatoes worth more than a grand piano, clothing more essential than democracy, food more needed than freedom. - Last words*
- (Click to show. Warning: May contain spoilers.)Ritengo che tutto ciò abbia una morale: dimostra chiaramente l'assioma rivoluzionario secondo il quale, se si vuole causare la rovina di una nazione, occorre per prima cosa distruggerne la moneta. Di conseguenza, il cardine di ogni difesa, è una moneta solida.
(Premessa)
(Click to show. Warning: May contain spoilers.)Durante l'iperinflazione, per alcuni un chilo di patate valeva più dell'argento di famiglia; un pezzo di maiale più di un pianoforte a coda. Un prostituta in famiglia era meglio del cadavere di un bambinio; il furto era preferibile alla morte per fame; il calore era meglio dell'onore; i vestiti più essenziali della democrazia, il cibo più necessario della libertà.
(Click to show. Warning: May contain spoilers.)A marzo del 1911 un'oncia d'oro valeva più di 1.400 dollari! Più del doppio che nel 2008. Cento anni non hanno cambiato le ancore finanziarie mondiali, che sono sempre le stesse.
Introduzione di Loretta Napoleoni
*Some information comes from Common Knowledge in other languages. Click "Edit" for more information.
Classifications
Statistics
- Members
- 387
- Popularity
- 80,303
- Reviews
- 7
- Rating
- (3.81)
- Languages
- 5 — English, German, Italian, Polish, Spanish
- Media
- Paper, Audiobook, Ebook
- ISBNs
- 17
- ASINs
- 11
