Francesc Serés

Un llibre que parla sobre les repercussions personals del procès polític a Catalunya. Una mirada diferent al "procès" de dos professors recent jubilats que convida a la reflexió personal i col·lectiva.

Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels show more habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix. Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir. show less

Vaig arribar a aquest llibre a través d'una referència en el text del llibre La España vacía. Tots dos tracten dels espais rurals, però no poden ser més oposats. Si aquell feia teoria d'un paisatge mental, construït a partir de bibliografia literària, i d'uns espais homogenis i immutables, aquest és vivència física i escriptura feta des de l'observació al terreny mateix, la franja d'Aragó, i un grandíssim cant a la diversitat i al canvi imparable de la societat. Cal agraïr a show more l'autor l'esforç i el resultat, i felicitar-lo. show less

Los relatos hablan de Rusia desde Rusia, son cuentos físicos, concretos, los personajes no padecen angustias existenciales francesas, se alejan de ironías serviles y esquivan el posdermodernismo ubicuo que desprecia formas e identidades culturales.